Resultats de la cerca
Es mostren 7110 resultats
Sant Cugat de Gavadons

Vista exterior de l’església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Antic poble
Antic poble del municipi de Collsuspina (Moianès), situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m alt..
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril
Juan de Palomares
Música
Compositor i guitarrista andalús.
Destacà per les seves collaboracions amb els dramaturgs castellans del Segle d’Or Fou un dels guitarristes més notables del principi del segle XVII i, a la vegada, un compositor innovador La major part de les dades biogràfiques sobre aquest músic són proporcionades per Lope de Vega en les seves obres, on el comparà amb Juan Blas de Castro Tan sols es coneixen algunes cançons i romances seus, conservats en cançoners com el Cancionero musical de Turín o el Cancionero de la Sablonara
cap
Història
Cadascuna de les dues circumscripcions en què fou dividida Sardenya el 1354, anomenades també regnum
o terra
.
Cada cap tenia un governador Des del s XV, el virrei o lloctinent tenia jurisdicció sobre els dos governadors i, en cas de mort, era substituït pel de Càller fins al nomenament d’un successor Al s XVII, eren el cap de Càller i Gallura , que tenia quatre províncies Càller, Arborea, la Barbaja i Gallura, i el cap de Logudor , que en tenia dues Sàsser i Logudor La divisió en caps perdurà fins a les reformes savoianes de mitjan s XIX
Trujillo
Vista de la ciutat de Trujillo, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi d’Extremadura, a la província de Càceres, a 48 km i a l’E de la capital.
Centre agrícola, ramader i comercial, hi és també important el turisme Correspon a l’antiga Tragillium de la Lusitània Conserva restes de la necròpoli romana, del castell i de les muralles s XIII-XIV L’església de Santa María, gòtica s XIII, de tres naus, té un retaule de Fernando Gallego Entre els edificis civils es destaquen el palau del marquès de La Conquista, plateresc, el dels ducs de San Carlos s XVII, el d’Orellana-Pizarro, que té un pati plateresc, etc
cowboy
Història
Vaquer de l’oest nord-americà.
Sinònim del vaquero , conegut a Mèxic des del s XVII, el mot fou aplicat després als guardians dels grans ramats, a Texas, els quals s’expandiren cap a l’oest dels EUA i al Canadà Amb l’arribada del ferrocarril i l’encerclament de les pastures, l’ofici dels cowboys minvà en importància La seva figura, però, s’ha convertit en símbol del far west i ha estat objecte d’una atenció notable en la literatura i cinematografia modernes western
moixiganga
Música
Obra teatral breu de caràcter còmic que, generalment, s’interpretava entre els actes d’altres obres.
Aquestes representacions, pròpies del teatre espanyol dels segles XVII i XVIII mojiganga , tenien sovint acompanyament musical i incloïen cançons i danses També hi eren freqüents les disfresses d’animals Un dels autors més representatius que conrearen aquest gènere fou Pedro Calderón de la Barca Hi ha llocs d’Espanya i l’Amèrica del Sud on aquest terme també s’aplica a algunes danses i comparses relacionades amb escenes o ritus religiosos, i a determinades celebracions que tenen lloc en temps de carnaval
abaciologi
Cristianisme
Llista d’abats d’un monestir, una col·legiata o una canonja.
Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità
Museu Deu Font

Sala de catifes del Museu Deu Font
© Museu Deu Font
Museu
Institució museística inaugurada al Vendrell (Baix Penedès) a l’abril del 1995 gràcies a la donació a l’ajuntament realitzada vuit anys abans pel notari Antoni Deu i Font, fill adoptiu de la vila, d’una important col·lecció d’unes dues mil dues-centes obres d’art.
Del fons destaca la pintura catalana, amb obres de Martí Alsina, Ramon Casas o Joaquim Mir l’escultura, amb obres de Llimona, Maillol, Clarà o Rebull la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa collecció d’art religiós d’època medieval i moderna Al maig del 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant
Sant Vicenç (Ginestar)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta església són situades al límit de ponent del terme, prop del mas de Sant Vicenç Fou una parròquia sufragània de Sant Martí de Ginestar És documentada des de l’any 1314, en què rebé la visita pastoral del bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El bisbe interrogà, entre altres personatges, Pere Gener, vicari de l’església Una visita prioral del segle XVII consigna que l’ ermita de Sant Vicenç pertanyia a l’orde de l’Hospital
Sant Esteve d’Estagell
Art romànic
L’església parroquial d’Estagell és esmentada des de l’any 951 Aquest mateix any consta que Estagell villa Stagello ja depenia de l’abadia de Santa Maria de la Grassa, sense que hom sàpiga des de quan Des del segle XII, el titular dels drets de la Grassa a Estagell era el cambrer d’aquest monestir L’església de Sant Esteve d’Estagell fou enterament renovada als segles XVII-XVIII Conserva alguns sectors de murs datables al segle XII