Resultats de la cerca
Es mostren 18353 resultats
Guatemala
Ciutat
Ciutat de la República de Guatemala, capital de l’estat i del departament homònim (l’aglomeració 945 000 h).
És situada al NE del país, a 1 502 m d’altitud És la ciutat més gran de tot l’istme centreamericà El seu creixement demogràfic es deu tant al creixement natural com a la immigració els 77 400 h que tenia el 1938 gairebé es quadruplicaren en dotze anys, i cap als anys seixanta se superà el mig milió És el principal centre agrícola i comercial del país Les activitats principals són l’exportació del cafè, les indústries de transformació del tabac, les tèxtils, les alimentàries i les ceràmiques La Universidad de San Carlos, fundada el 1676, és una de les més importants de l’Amèrica…
San Francisco

Carrers amb fort pendent a San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, la més important després de Los Angeles.
Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior del nucli mateix l’artèria fonamental és la Market…
Berenguer Oller
Història
Cap de la revolta del poble de Barcelona contra els prohoms de la ciutat, el bisbe i els oficials reials.
Adquirí prestigi i posseí facilitat de paraula per a arrossegar les multituds i dominar la situació algunes setmanes pel març del 1285 Els compromesos en la revolta, que sorgia en el moment dramàtic de la invasió francesa, eren una trentena uns probables ciutadans honrats o mercaders, un notari, uns menestrals i altres sense menció d’ofici i amb cognoms molt populars L’arribada del rei Pere el Gran amb una escorta desféu la revolta Oller amb set dels seus foren penjats d’una olivera a Montjuïc, mentre la gent compromesa, unes sis-centes persones, fugia de la ciutat abans de l’…
Cherbourg
Ciutat
Ciutat del departament de Manche, a la Baixa Normandia, França, situada a l’extrem de la península de Cotentin, a la costa de la Mànega.
Ciutat eminentment portuària i comercial, és també una base naval militar L’àrea suburbana té prop de 80 000 habitants La indústria és molt relacionada amb l’activitat marítima hi ha també construcció de maquinària agrícola i indústries de la confecció Durant tota l’edat mitjana fou molt disputada entre els francesos i els anglesos Sota Lluís XVI començà la construcció d’un dic, que no fou inaugurat fins el 1858 Durant la Segona Guerra Mundial esdevingué una important base alemanya
revolta dels Llauradors de l’Horta
Història
Aixecament dels llauradors de l’Horta de València que tingué lloc el 1663, arran de la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn, com als habitants de la ciutat.
Els jurats feren empresonar 40 homes d’Alboraia, i com a represàlia els llauradors assetjaren, armats, la ciutat, defensada per la Companyia del Centenar de la Ploma 500 homes a compte de la ciutat i 300 estudiants Davant l’atac armat i l’empresonament per part dels llauradors del jurat cavaller, el lloctinent general Manuel Sarmiento de los Cobos inicià les negociacions i signà uns capítols, que féu signar també als jurats, i aconseguí, amb el suport de l’arquebisbe de València, que fossin aprovats pel rei, per por que el moviment no s’estengués a Xàtiva ja hi havia…
província d’Alacant
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat d’Alacant.
És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit…
Mistràs
Ciutat antiga
Antiga ciutat del Peloponès (Grècia), situada al NW d’Esparta, en un pujol rocallós del Taíget.
Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o…
Esglésies
Ciutat
Ciutat de la província de Carbonia-Esglésies (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Carbonia, al sud-oest de l’illa.
Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La llengua catalana s’hi mantingué fins al s…
comuners de Nova Granada
Història
Membres del moviment insurreccional contra l’autoritat del virrei, que esclatà a la ciutat de Socorro, a Nova Granada, el 1781, provocada per un augment dels imposts.
El 16 d’abril, els comuners, dirigits per Francisco Berbeo, marxaren sobre Santa Fe, ciutat que no arribaren a ocupar perquè les autoritats acceptaren les condicions presentades per Berbeo Poc temps després el virrei desaprovà les capitulacions i envià tropes que reprimiren la revolta 1782 auest moviment, com el dels comuners del Paraguai, és considerat un precedent de la lluita per la independència
Conca
Una de les típiques cases penjades de Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella-la Manxa, situada a la confluència del Xúquer amb el Huécar, als contraforts de la serralada Ibèrica.
La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana conserva el nucli antic constituït per un carrer, parallel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari Hi són recursos recents l’explotació de la fusta serradores i també l’afluència turística La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari funcions administratives, comerç L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que…