Resultats de la cerca
Es mostren 45035 resultats
vi agre
Enologia
Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere acetobàcter.
Sovint, els vins esdevenen agres en ésser emmagatzemats en recipients que han contingut vins picats o en ésser mesclats amb brises acetificades
cisternó
Receptacle petit buidat en el soler d’una cisterna perquè hi vagi l’aigua quan n’hi ha poca.
Associació de la Premsa Diària de Barcelona
Periodisme
Entitat creada el 1909, la primera de la seva classe fundada a Barcelona i l’única que ha perdurat.
El primer president fou Eusebi Coromines, fundador i director del diari “La Publicidad” L’Associació, tot i ésser influïda pel lerrouxisme en una gran part de la seva història, tingué un període culturalment i professionalment interessant pels anys 1922-24, quan la presidí Eugeni d’Ors Edità els volums de “Vida de Periodistas Ilustres”, amb un recull de conferències en català sobre Pi i Margall, Prat de la Riba i Maragall, i formà al seu local social una " biblioteca del pueblo " El 1924, Eugeni d’Ors, intentà l’absorció de les altres entitats periodístiques barcelonines i arribà a un acord…
els Andromèdids
Astronomia
Eixam de meteors que s’esdevé durant el mes de novembre i que hom ha associat al cometa Biela.
marsupialització
Tècnica quirúrgica consistent a suturar a la pell la paret d’un quist que no ha pogut ésser extirpat.
D’aquesta manera, una vegada obert i buidat el quist, es forma una bossa comparable a la dels marsupials
captiri
Bacina d’acaptar, en què generalment hi ha la imatge del sant per al culte del qual hom acapta.
canal aerífera
Anatomia vegetal
Cavitat que hi ha a l’aerènquima de les plantes aquàtiques i que permet l’aireig de llurs teixits.
espai aparentment lliure
Biologia
Botànica
Geologia
Espai teòric situat a la perifèria de la cèl·lula vegetal en el qual hi ha difusió lliure d’ions.
eslora total
Transports
Distància que hi ha des del coronament de popa fins a la part alta de la roda de proa.
creueta
Heràldica
Cadascuna de les creus petites i abscisses que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres.