Resultats de la cerca
Es mostren 4499 resultats
Salona
Ciutat antiga
Antiga colònia de la Dalmàcia (prop de l’actual llogaret de Solin, a la República de Croàcia), centre de convenis mercantils entre els elements indígenes, els colonitzadors grecs i els comerciants romans.
Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus
Caiena
Ciutat
Capital del departament de la Guaiana Francesa, vora l’oceà Atlàntic.
Centre administratiu, de serveis privats, de comerç i agrícola canya de sucre, arròs, cafè, blat de moro, cacau, fruita tropical Exporta fusta, rom i or en petites quantitats Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Antilles-Guyane Fundada pels francesos el 1643, fou seu d’un establiment penal
Bujumbura
Ciutat
Capital de la província homònima, a la vora del llac de Tanganyika.
Té indústria alimentària i tèxtil i fabricació de sabates És un port de pesca i sobretot comercial i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université du Burundi, fundada el 1960 Fou fundada el 1897 pels alemanys amb el nom d' Usumbura Fou capital de l’estat fins el 2019
Cochin
Àsia Xarxes de pesca a Cochin, Kerala
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Kerala, Índia, a la part central de la costa de Malabar.
És situada molt pròxima a les ciutats d’Ernākulam, al NE, i Mattāncheri, al sud, amb les quals forma una conurbació És principalment un centre pesquer, però també un mercat agrícola, amb alguna indústria, derivada d’ambdues activitats conserves, artesania de la fibra de coco Port de pesca i comercial Refineria
Koper

Vista aèria de la ciutat de Koper
© Slovenian Tourist Board
Ciutat
Ciutat d’Eslovènia.
Port important a l’Adriàtica, és centre turístic i posseeix monuments d’estil venecià Fundada pels grecs i dominada, successivament, per Roma Algidia , Bizanci Justinopolis i Venècia Caput Histriae , al segle XIX pertangué a Àustria, i passà després a Itàlia i a l’estat lliure de Trieste, fins el 1954
marquesa

Marquesa
© C.I.C.-Moià
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de tija curta i gruixuda i fulles grans, de color verd fosc brillant, amb el pecíol gruixut i el limbe sagital o oval.
Originària de l’Àsia sud-oriental, és cultivada pel seu port i el seu fullatge com a planta d’interior en espais grans, o bé en patis i jardins ombrívols en regions càlides Necessita un sòl molt humit i ric en nutrients És una espècie extraordinàriament tòxica si es menja crua
Arica
Ciutat
Ciutat de la regió de Tarapacá, Xile, vora el riu Arapa.
Situada al desert d’Atacama, de clima tropical sec Nucli agrícola, industrial alimentació, automòbils, electrodomèstics, comercial exporta coure, tungstè, sofre, bòrax, estany, petroli, cuirs i llana i pesquer Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport internacional, carretera Panamericana, port franc Disputada entre Perú i Xile, fou atribuïda a aquest darrer l’any 1929
Gomel’

Palau dels Rumiantsevs-Paskevices, a Gomel'
© Belarus.by
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a Bielorússia.
Port fluvial al riu Sož, afluent del Dnièper, és també nus ferroviari i de carreteres És un nucli industrial maquinària, fàbrica de superfosfats, mobles, paper, blanqueries i indústria pesant i un centre cultural Centre d’ensenyament superior Universitat Estatal de Gomel’, fundada el 1969 Cal destacar-ne el castell, actualment museu
Jos
Ciutat
Capital de l’estat de Plateau, Nigèria, a l’altiplà de Jos, a la riba del riu Delimi.
És centre de comunicacions enllaçat per ferrocarril a Port Harcourt, a 608 km, on són enviats l’estany i la columbita obtinguts en les mines properes i refinats en installacions recents, per tal d’exportar-les a Europa Hom hi explota també dipòsits de caolí per a la indústria ceràmica
costa de Fora
Costa meridional de la península de la Banya
, al sector meridional del delta de l’Ebre.
Amb el nom de la Costa de Fora és conegut el conjunt de la península i de l’istme del Trabucador 23,88 km 2 , on hi ha les Salines de la Ràpita, pertinença del municipi de Sant Carles de la Ràpita Montsià, a l’altra banda del port dels Alfacs