Resultats de la cerca

Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones,…

S’inicià al CP Tordera, on destacà com a davanter golejador, i quan arribà a juvenil fitxà pel FC Barcelona El 1992 debutà amb el primer equip blaugrana, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1994 Fitxà pel Liceo de La Corunya 1994-97, amb el qual guanyà tres Lligues i una Recopa d’Europa 1996 el Reus Deportiu 1997-2000 el CP Vic 2000-02, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2001 el Lloret 2002-03 l’Alcobendas 2003-04, i una altra vegada el Liceo 2004-05, on es retirà Es quedà a la Corunya fent d’entrenador en equips de base, i la temporada 2011-12, tornà a jugar a segona divisió, amb el…

S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la medalla de plata…

Base, arribà al FC Barcelona la temporada 2006 provinent del Panathinaikós grec i a l’estiu del 2011 marxà al Galatasaray de Turquia En les cinc temporades que jugà a l’equip blaugrana disputà 191 partits de Lliga ACB i 102 de competició europea Assolí dos títols ACB 2009, 2011, tres Copes del Rei 2007, 2010, 2011, una Eurolliga 2010, dues Supercopes ACB 2009, 2010 i dues Lligues Catalanes 2010, 2011 Posteriorment jugà amb l'italià Air Avellino 2013-14, el turc Gaziantep BŞB 2014-15 i el FC Barcelona B 2015-16 L'any 2016 anuncià la seva retirada com a jugador i assumí el càrrec d'ajudant…

Fou creat l’any 1968 i, en els seus inicis, acollí atletes procedents d’altres entitats –sobretot del Club Natació Reus Ploms – i dels collegis franciscans i escolapis, que s’aplegaven a les antigues pistes de cendra del Pavelló de les Casernes El 1982 passà a denominar-se Club Atletisme Vilanova i, el 1999, es fusionà amb altres entitats esportives de la població per crear el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú En les seves files es formaren campions com Jordi Castelló, Manel Alpuente, l’olímpic Joan Lloveras o Carme Blay L’equip sènior masculí competí en la primera categoria catalana des de…

Fundat el 1951 com a secció de l’Esport Ciclista Mataró, el 1992 adoptà la denominació actual Jugà en la màxima categoria de l’hoquei sobre patins estatal en cinc períodes diferents i la mateixa temporada del seu debut a la primera divisió espanyola, la 1966-67, conquerí la Copa d’Espanya La temporada 1967-68 s’adjudicà el Campionat de Catalunya i la Lliga espanyola i arribà a les semifinals de la Copa d’Europa No guanyà cap més títol fins al cap de 41 anys, l’any 2009, que conquerí la Copa de la CERS, pocs dies després de baixar de l’OK Lliga a la primera divisió Aquest títol li permeté…

El 1916 ocupà el càrrec de vicepresident de l’Internacional FC Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1920-22 i fou membre de la comissió per a la construcció del camp de les Corts Presidí la Federació Catalana de Futbol FCF 1920-21 Durant el seu mandat, al començament del 1921, es produí una disputa amb la federació espanyola, que declarà rebel la catalana i nomenà una comissió gestora que presidí la federació catalana L’assemblea de la FCF decidí que Catalunya no participés en el Campionat d’Espanya A l’estiu s’arribà a un acord i Julinès tornà a presidir l’ens català També fou…

Fitxà per l’Antorcha de Lleida 1978 quan ja havia guanyat els seus quatre primers títols estatals de llançament de disc Fou el gran dominador del llançament de disc estatal entre les dècades de 1970 i 1980, arribà a sumar tretze títols consecutius 1974-86 i una millor marca 1982 Tot i que continuà entrenant-se a Madrid, la vinculació amb el club lleidatà, amb el qual aconseguí ascendir a la màxima categoria estatal, s’allargà durant vuit temporades 1978-85 En Campionats de Catalunya aconseguí un títol de disc 1980 i en Campionats d’Espanya també en guanyà un de pes en pista coberta 1976…

Pioner de l’handbol d’onze a Catalunya Extrem ambidextre, jugà al SEU de Barcelona fins el 1950 El mateix any arribà a un acord amb el RCD Espanyol per a fer una secció d’handbol, però no prosperà i amb alguns companys creà una secció a la UA Sant Gervasi També jugà al FC Júnior i al FC Barcelona Fou testimoni de l’extinció de l’handbol d’onze i del naixement de l’handbol de set Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1955 i tres d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou internacional cinc vegades amb la selecció espanyola d’handbol d’onze, amb la qual jugà el primer partit oficial,…

Davanter centre, començà al Club Esportiu Europa i la temporada 1951-52 passà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després de dues temporades a l’Espanya Industrial –arribà a disputar un partit amistós amb el FC Barcelona–, jugà tres temporades a primera divisió amb el Valladolid 1954-57 Tot seguit fitxà pel Saragossa 1957-64, on es convertí en el màxim realitzador de la seva història a la Lliga, amb 88 gols La campanya 1963-64 jugà amb la Unió Esportiva Lleida i es retirà a l’Europa en la temporada 1965-66 És el segon màxim golejador català a…