Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Josep Hivern i Foguet
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor religiós.
Prevere, estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’Estudi General de Tarragona Hi publicà Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir 1756, que tingué una gran difusió al segle XVIII, amb diverses reedicions, i dos sermons apologètics
,
Joan del Cros
Miniaturista.
Illuminà un Rationale de Durand 1331, Museu Episcopal de Vic, on en una de les caplletres féu un dels primers autoretrats de l’art català
Esteve de la Creu
Història
Militar
Militar.
Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta
Asbert de Mediona
Història
Política
Diplomàtic al servei dels reis Pere II i Jaume II de Catalunya-Aragó.
De la família dels castlans de Mediona, establerta a Mediona, Lavit i altres indrets del Penedès El 1286 el rei li donà la baronia de Pierola El 1274 era ambaixador, per part de l’infant Pere, a França, quan aquell pretenia Navarra El 1285 acompanyà Pere II a Perpinyà, quan pretenia d’apoderar-se de Jaume II de Mallorca, aliat del rei de França Tingué un paper molt destacat en la defensa de Besalú, durant la fracassada invasió a Catalunya de Felip III de França Del 1286 al 1288 fou procurador o lloctinent de Mallorca quan l’infant Alfons ocupà l’illa, a causa de la valença feta…
Ramon Vidal de Besalú
Fragment de Las rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú, en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i joglar.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament…
Pere Garcia de Benavarri
Pintura
Pintor, probablement d’origen aragonès.
L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del 1481, si més…
Pere Lleopard
Arts decoratives
Orfebre.
Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol seu d’Urgell, una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època 1752-54
Celestí Destorrents
Disseny i arts gràfiques
Copista al servei del monestir de Poblet i probablement no monjo.
És autor de la còpia més antiga conservada del Llibre dels feits de Jaume I de Catalunya-Aragó, que acabà el 17 de setembre de 1343, sobre pergamí, per ordre de l’abat Ponç de Copons
Vidal Benvenist Saporta
Història
Literatura catalana
Traductor.
Jueu, segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català
,
Benet Ferrer
Cristianisme
Pretès heretge d’origen jueu cremat a Madrid el 1624 perquè arrabassà l’hòstia de les mans d’un oficiant i la féu trossos.
Sembla que era dement Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial