Resultats de la cerca

Guanyà el Campionat d’Espanya en totes les categories inferiors i es proclamà campió d’Europa júnior de 10000 m 1993 En categoria absoluta, fou subcampió d’Espanya de 5000 m 2001 i de 10000 m 2004 També guanyà dos Campionats de Catalunya de 5000 m 1997, 1998 i dos de 10000 m 2000, 2001 Amb la selecció espanyola aconseguí una medalla de bronze en la prova de 5000 m en els Jocs Mediterranis 2001 i participà en els Campionats Iberoamericans 2002

Cinturó negre sisè dan de taekwondo, competí representant el Club Su-Ba-Lee Assolí un diploma olímpic en ser quart als Jocs Olímpics de Seül 1988 en la categoria de menys de 83 kg Guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món sènior en la mateixa categoria 1991 i als Europeus 1988 Abandonà l’alta competició i obrí el Gimnàs Esportiu Taekwondo Jordan a Barberà del Vallès Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya FAMC

Amb el Club Natació Barcelona fou dos cops campió de Catalunya de primera categoria 1930, 1934 i tres cops campió d’Espanya 1943, 1944, 1945 Participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i fou vint-i-una vegades internacional el període 1928-45 Més tard formà part de la comissió de waterpolo de la Federació Espanyola de Natació 1962, encarregada de seleccionar els equips estatals També fou vicepresident 1953-57 i responsable del comitè d’apellació 1958-63 de la federació catalana

Al final dels anys setanta s’establí a Catalunya Fou campió d’Espanya de decatló 1977 i salt d’alçada, cinc vegades a l’aire lliure 1977, 1978, 1980, 1982, 1984 i quatre en pista coberta 1978, 1979, 1982, 1988 Va superar tres vegades el rècord estatal Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Després de la seva retirada fou entrenador, entre d’altres, d’A Corgos, C Sala i C Paredes, i responsable de salts de la Federació Catalana d’Atletisme

Migcampista que jugà a les files de l’Atlètic Terrassa Hockey Club entre el 1979 i el 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1985, nou Lligues espanyoles consecutives 1983-91, vuit Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992 i nou Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-91 Amb la selecció espanyola absoluta participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Rebé una menció al mèrit esportiu 1988 Arquitecte de professió, dissenyà el xalet del Club Atlètic Terrassa inaugurat al desembre del 2009

S’inicià en el patinatge artístic a deu anys amb Glòria Mas El 1989 l’expatinadora Susanna Palès fou la seva preparadora Posteriorment, feu una estada de dos anys a París amb l’entrenador Didier Gallegué Formà part de l’equip de patinatge sobre gel del Futbol Club Barcelona Assolí vuit campionats d'Espanya consecutius 1995-2002 Disputà els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 i Nagano 1998 També participà en onze campionats del Món i cinc d'Europa

Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la superfície on ha de botar la pilota després del servei Els partits poden ésser simples masculí i femení…

El nedador Sun Yang, amb set medalles d’or en campionats del món 2011-15 i tres als Jocs Olímpics de Londres 2012 i Rio 2015, és apartat vuit anys de competicions internacionals La sanció és el resultat d’un recurs de l’Agència Antidòping al Tribunal Arbitral de l’Esport després que Sun Yang fos exculpat per la Federació Mundial de Natació malgrat haver donat positiu en un control antidopatge el setembre de 2018 El 2014 ja va ser suspès tres mesos per prendre estimulants prohibits

Debutà a l’NBA el 1984 en els Philadelphia Sixers, on jugà durant vuit temporades El 1992 marxà als Phoenix Suns, equip amb el qual disputà la final del campionat de la lliga professional enfront dels Chicago Bulls La temporada 1996-97 fitxà pels Houston Rockets Després de setze temporades a l’NBA, decidí retirar-se al final de la temporada 1999-2000 en lesionar-se greument Fou el màxim anotador de la selecció nord-americana que guanyà l’or als Jocs Olímpics de Barcelona

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996