Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’un comandant de cavalleria, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou alumne de M Menéndez y Pelayo El 1896 es doctorà en dret amb una tesi titulada Teoría y concepto del derecho i en filosofia amb una tesi sobre Luis Vives y sus tres libros “De anima et vita” Fou professor de l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, institució de la qual esdevingué secretari general, i el 1903 guanyà la càtedra de dret mercantil de la Universitat de València, si bé el 1905 tornà de nou a…

Vida i obra Estudià dret i més tard filosofia i lletres a la Universitat de València, i es doctorà a Madrid en aquesta última especialitat Quan encara era estudiant formà part del grup que publicà la revista literària Murta 1931, més tard dirigí La Gaceta del Libro , editada entre el 1934 i el 1936 per la Llibreria Miguel Juan i feu collaboracions literàries en La correspondencia de Valencia Fou professor de la Facultat de Dret a la UV i, posteriorment, durant vint-i-cinc anys, impartí les classes de literatura espanyola a la Facultat de Filosofia i Lletres, on…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  i…

D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien…

Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué per mestres Manuel Milà i Fontanals i Francesc Xavier Llorens i Barba A mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i, el 1888, en dret  El 1878 començà a donar classes a la Universitat de…

A partir del segle X esdevingué l’equivalent del la modern, sisè grau de l’escala de do La A és utilitzada encara en l’actual notació alemanya i anglosaxona

En les telecomunicacions militars i en algunes policies és canviat amb freqüència i de forma aleatòria per tal d’evitar que pugui ésser identificat fàcilment per escoltes externes

N'han estat trobats molts exemplars ovalats, en pedra dura tallada Provenen d’ambients pagans, gnòstics i cristians Sovint havien perdut llur significat gnòstic primitiu