Resultats de la cerca

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de…

Fill de Vicent Peset i Cervera  i pare del metge i historiador de la medicina  Vicent Peset i Llorca Perit químic 1901 i mecànic 1905, obtingué els doctorats de medicina 1907, ciències químiques 1908 i dret 1909 Amplià estudis mèdics 1908 amb Fresenius a Wiesbaden i amb Ogier i Bertillon a París Fou a Sevilla catedràtic de medicina legal i toxicologia 1910-16 i director del laboratori bacteriològic 1911-16 Participà en el I Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Havent tornat a València 1916 hi dirigí l’Institut Provincial d’Higiene, l’edifici del qual costejà, i continuà la seva tasca…

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016

Graduat el 1934 en química a la Universitat de Berkeley, es doctorà en física teòrica sota la direcció de Julius Robert Oppenheimer el 1938 amb una tesi sobre les propietats electromagnètiques dels sistemes nuclears Posteriorment, fou professor a les universitats de Columbia 1938-51, Stanford 1951-56, Oxford 1956-62, Yale 1962-74 i Arizona 1974-2002 Estudià les forces electromagnètiques entre les partícules elementals i el 1947 descobrí l’efecte que duu el seu nom desplaçament de Lamb Els seus treballs sobre l’estructura íntima de l’hidrogen, mitjançant l’espectroscòpia hertziana, li…

El 1425 es passà a Venècia i lluità contra Milà prengué Brescia 1426 i Bèrgam 1428 i es distingí per la important victòria de Maclodio 1427 Acusat de traïció a la república, fou condemnat a mort i decapitat És heroi d’una tragèdia d’Alessandro Manzoni

Prengué l’alternativa a València el 1950 Es caracteritzà per un estil d’alta qualitat artística i per un coratge excepcional L’any 1967 fou la seva darrera temporada completa

Debutà el 1953 i rebé una primera alternativa a València el 1957 Després d’haver tornat a novillero , en rebé una altra, a Ondara Marina Alta, el 1966 Es retirà abans del final de la dècada Fou el primer director de l’Escola Taurina de València 1983-2005

Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès