Resultats de la cerca

Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia

Gran mestre de l’orde de Sant Joan 1476, defensà 1480 Rodes contra les forces otomanes Hostatjà després 1482 Ǧem, germà de Baiazet II Davant les pressions d’Innocenci VIII 1486 consentí que Ǧem fos transferit a Roma, a canvi del cardenalat concedit el 1489 i de la unió a l’orde de Sant Joan dels ordes del Sant Sepulcre, de Betlem, de Natzaret, etc Fou nomenat per Alexandre VI comandant en cap de la futura croada Expulsà els jueus de Rodes

Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria Estudià a Barcelona i a Palestina Mont-Carmel, on fou professor de literatura clàssica i llatina Tornà el 1929 i prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell Baix Empordà fins que fou nomenat sotsprior del convent de Badalona 1933 Collaborà en la revista Amunt amb diversos articles i poemes Publicà l’opuscle La Mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina 1935 Li ha estat obert un procés de beatificació

Fill de Teodosi I, el qual repartí l’Imperi entre ell i Honori, donant al primer el d’Orient i a l’altre el d’Occident El 383, fou nomenat August pel seu pare, i posat sota la protecció d’Estilicó Fou el primer emperador d’Orient 395, amb seu a Constantinoble El seu regnat fou una successió de baralles àuliques, i només es mantingué per la mà forta d’Antemi que fortificà la frontera del Danubi contra els huns

Bisbe de Lucca des del 1071, es retirà per entrar al monestir de Poliro ne La insistència de Gregori VII, embrancat en la lluita de les investidures, el portà novament a la seva seu, des d’on intervingué activament amb la redacció d’una Collectio canonum i un Liber contra Guibertum et sequaces eius , dirigit contra l’antipapa nomenat per Enric IV Gregori VII l’envià com a legat reformador a la Llombardia La seva festa se celebra el 18 de març

Entrà com a vocal a la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge quan aquesta es constituí l’any 1954 Després de ser nomenat president del comitè tècnic d’hoquei sobre patins, el 1962 accedí al càrrec de seleccionador espanyol i es proclamà subcampió del món Romangué només uns mesos en el càrrec, i tornà a la junta directiva de la federació espanyola, en la qual, al final dels anys seixanta, fou també el delegat responsable de l’hoquei sobre gel

El 1950 s’establí a Sabadell, on s’afilià a la Societat El Recreo, que s’acabava de formar al barri de Ca n’Oriac 1952 Aviat començà a participar en competicions d’àmbit local i comarcal Tingué un important colomar amb més de trenta exemplars Sempre formà part de la junta directiva del club, que presidí durant dotze anys D’altra banda, fou nomenat àrbitre per la Federació Catalana de Coloms Esportius 1959 i, posteriorment, en rebé la medalla i l’escut

S’inicià a Ràdio Martorell i Ràdio Barcelona Fou responsable de la programació esportiva a Ràdio Lleida, i fou sotseditor del programa No ho diguis a ningú de Catalunya Ràdio L’any 2005 entrà al Futbol Club Barcelona, on fou director de continguts del departament de premsa, subdirector de la revista Barça i director de Barça TV El 2010 s’incorporà a RAC1, i el 2012 en fou nomenat director Collabora en el màster de Periodisme Esportiu de la Universitat Internacional de Catalunya

Començà a jugar de defensa al Club Alfa de Barcelona, el qual es convertí, després de la fusió amb el Turó el 1942, en el RCD Espanyol Després de guanyar vuit Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya entre el 1943 i el 1951, passà a fer d’entrenador del RCD Espanyol, fins que el 1954 fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres d’Hoquei sobre Patins de la Federació Espanyola de Patinatge, de la qual també fou vocal de la junta directiva

Fou jugador del Círcol Catòlic de Badalona fins el 1958 El 1960 s’incorporà a l’estructura directiva del Club Joventut de Badalona, tasca que exercí durant disset anys, i de la qual destaca la seva labor en la construcció d’un nou pavelló que s’inaugurà el 1972 El 1977 passà a la secció de basquetbol del FC Barcelona El 1998 fou nomenat històric del bàsquet català i el 2009 el Joventut de Badalona li atorgà la màxima distinció del club