Resultats de la cerca
Es mostren 16668 resultats
Borrassà

Vista general de Borrassà, on destaca el campanar de l’església de Sant Andreu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Borrassà, de 9,45 km 2 , s’estén a l’extrem occidental de la plana alluvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb…
Bellcaire d’Empordà

Vista del nucli històric de Bellcaire d’Empordà
© Cases Singulars
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís del Montgrí i la serra de Valldavià.
Situació i presentació Limita amb l’Escala Alt Empordà al N, amb Torroella de Montgrí a l’E, amb Ullà al S, amb la Tallada d’Empordà a l’W i amb Albons al NW Travessa el municipi el rec del Molí, ara aprofitat per a regar, que abans alimentava diversos molins, entre els quals el molí de Bellcaire, que encara es conserva, com també la seva masia el terme és drenat, així mateix, per altres petites séquies que se’n deriven, tributàries del Ter Aquest riu sembla que antigament tenia dos braços, un dels quals desembocava a Empúries, després de travessar el terme de Bellcaire Va ser desviat a la…
Aspa

Aspa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…
Alió

Església parroquial de Sant Bartomeu, a Alió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Vila-rodona per on passa l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida i Madrid i el Pla de Santa Maria, a l’W amb el de Valls i al S amb els de Puigpelat i Bràfim S’estén al mig de la plana, a llevant de la ciutat de Valls, formant gairebé un triangle travessat en direcció W-E per la carretera C-51 de Valls al Vendrell, al llarg de la qual s’estén el poble, únic nucli urbà del municipi La població i l’economia Alió tenia 16 focs el 1339, 33 el 1365 i el 1392, 21 el 1413, 17 el 1553 i 22 el 1563, d’on es desprèn que no resultà afectat per les pestes…
Esterri de Cardós

Esterri de Cardós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Esterri de Cardós, de 16,55 km 2 , és al centre de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós però estès sobretot al sector esquerre Limita amb els municipis de Lladorre N, Alins E i SE i Vall de Cardós S i W Comprèn tota la vall del torrent d’Esterri, que davalla de la serra de Costuix 2344 m, límit amb la Vall Ferrera, entre el pui de Tudela 2327 m, trifini amb els termes de Lladorre i Alins i la muntanyeta de Besan 2160 m, i és formada pel torrent d’Esterri i el barranc de la Molina Al sector meridional del terme s’alça per sobre…
Constantinoble
Història
Capital de l’imperi Bizantí i, posteriorment, de l’imperi Otomà.
Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…
Pere I de Catalunya-Aragó
Pere I de Catalunya-Aragó, el Catòlic, en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó (inicis segle XV), conservat al monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213).
Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni amb Constança…
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…
prehistòria

Divisió de la prehistòria
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estudi, seguint mètodes arqueològics, de les societats que existiren abans de l’ús de l’escriptura, durant el període dit prehistòric, precedint l’època dita històrica, basada sobretot en documents escrits.
Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu, amb les…
Joan Antoni Fins
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…