Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà com a metge en diverses expedicions als Andes de Bolívia 1969, Grenlàndia 1972, el Tirich Mir 1973 i el Makalu 1976 Durant aquestes expedicions realitzà estudis relacionats amb l’aclimatació, les condicions meteorològiques, l’ús de l’oxigen i la preparació física adequada per a afrontar determinades condicions extremes d’altitud i supervivència Rebé la medalla d’or collectiva de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973, 1976

Afincat des de petit a Barcelona, es convertí en cinturó negre primer dan entrenant-se al Club Banzai i, posteriorment, al club Sant Jordi Competí en la modalitat kumite En els Campionats d’Europa guanyà la medalla d’or en la categoria de pes mitjà 1976 i la medalla de plata per equips 1980 Aconseguí tres cops la medalla de bronze en els campionats estatals Fou campió de Catalunya en totes les categories Formà part de la selecció espanyola

S’inicià en la pesca a la Societat Esportiva de Pesca Marítima Sitges Fou campió d’Espanya individual 2007 i medalla d’argent 2009 També aconseguí dos bronzes 2007, 2008 i un argent 2011 amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques Amb el seu club, fou argent 2007 i or 2009 en els Campionats d’Espanya de clubs En els Campionats Mundials ha guanyat una medalla de bronze 2010 i una d’argent 2011

Fou atleta de la UE Sants i del FC Barcelona Fou tres cops campió d’Espanya dels 50 km en ruta 1941, 1943, 1949, a més de subcampió 1944 També fou subcampió de Catalunya en 10 km 1950, 1951 i campió en ruta dels 30 km 1952 Un cop retirat fou jutge i rebé diferents distincions de les federacions espanyola i catalana, com per exemple la insígnia d’or de la Federació Catalana d’Atletisme 1992

Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari 1958 i en fou president 1969 Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà 1969 i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell competitiu des del 1924 Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera 1977 Simultàniament collaborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme

Exercí al Club Esportiu Mediterrani entre el 1949 i el 1978, i forjà campions de Catalunya i d’Espanya com Maria Rosa Vicente, Ramon Benito, Armand Casado o Joan Agut Rebé nombrosos premis com la placa al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1960 el de millor entrenador català 1965 el premi anual del Collegi Estatal d’Entrenadors 1970, i la medalla d’or de Serveis Distingits de la Federació Espanyola de Natació 1972

El 1991 ingressà al Club Natació Catalunya, equip amb el qual aconseguí tots els seus títols Posteriorment nedà al Club Natació Sant Andreu 2004-10, però retornà al CN Catalunya l’any 2010 Es proclamà campió de Lliga 1992, 1993, 1994, 1998, de la Copa del Rei 1992, 1994, 1997, de la Recopa 1992, de la Copa d’Europa 1995 i de la Supercopa d’Europa 1992, 1995 Guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996

Davanter que s’inicià en les categories inferiors del Club Deportivo Laredo Jugà al Real Valladolid, a la Unió Esportiva Lleida 1991-92, un altre cop al Valladolid, al Real Madrid, al Racing de Santander, al Deportivo de la Corunya i al Reial Club Deportiu Espanyol 2004-05 Feu un gran paper en la seva etapa al Lleida, on marcà 14 gols Jugà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i guanyà la medalla d’or

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

Germà de l’arquitecte Jaume Bach , es dedicà professionalment al disseny industrial, i inicià l’obra poètica els anys setanta amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària 1972, reeditat i ampliat el 1997, De rems i hores 1974 i Diorames 1975, als quals seguiren, entre d’altres, Revenedor d’agonies 1984 i  Trànsfuga de llum 1985 Amb L’ocell imperfecte 1996, premis Cavall Verd-Josep M Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia introduí el personatge de Kosambi, de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el…