Resultats de la cerca

Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 Barcelona i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí 1868-69 Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya

Del 1697 al 1701 cobrà quantitats per l’execució de columnes, capitells i altres detalls de la porta de l’església de Caldes de Montbui, començada per Pierre Ruppin, obra mestra del barroc salomònic a Catalunya Allà fou autor també de la fornícula 1702-03 de la mateixa porta i, entre el 1723 i el 1725, encara treballava a la mateixa església

Professor racionalista, mantingué una escola a Sants que fou, a partir del 1919, un important lloc de reunió dels principals dirigents de la CNT Membre del comitè regional el 1923, fou empresonat durant la Dictadura Fou un dels fundadors d' Acción 1930 i actuà com a delegat del comitè regional de la CNT en el Comitè Revolucionari de Catalunya en 1929-30 Morí exiliat a França

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera

Fou procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne 1410-12 i refusà la candidatura de Lluís, duc de Calàbria, net de Violant, al Parlament de Catalunya 1411 i davant els compromissaris de Casp 1412 Entre el 1419 i el 1422 fou tutor de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria

Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià RVázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya novembre del 1936 - maig del 1937 Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat 5 de maig - 28 de juny de 1937 com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social Posteriorment, fou un dels creadors del consell del MLE Perpinyà, març del 1939

Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres

Noble resident a Barcelona, però descendent d’una nissaga originària de Flix, era fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves Acompanyat del seu germà Gaspar, l’any 1551 inicià els cursos de lleis a la Universitat de Lleida i completà la seva formació humanística amb estudis de lògica i de gramàtica Tot i que es doctorà en drets a Barcelona 1562 no hi ha notícia que exercís la carrera jurídica els afanys posteriors als seus estudis es dirigiren a atendre els interessos i les propietats que la família tenia a Flix i a cercar la seva insaculació com a diputat, cosa que aconseguí al març…

Sembla que fou el Joan que signà 1326 el sepulcre de Sant Narcís a Sant Feliu de Girona Contractà 1327 uns sepulcres per a la seu barcelonina, entre els quals el del canonge Hug de Cardona, i també treballà a Lleida

Vida i obra Actiu durant el primer terç del s XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou adobat cavaller, i entre el 1430 i el 1433 se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els documents el…