Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Cal Rosal

Cal Rosal
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil compartida pels municipis berguedans d’Avià, Berga i Olvan, a la dreta del Llobregat.
Fou fundada el 1858 per l’industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols durant la primera guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina la societat s’anomenà SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940 Fabricava filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confeccionava llençols estampats Entre els anys 1950 i 1970 a la fàbrica treballaven unes 1200 persones, la majoria de les…
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’…
el Tarròs

Vista general del poble del Tarròs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tornabous (Urgell), situat en un enclavament al mig de la plana, a 279 m d’altitud, separat del sector principal pel terme d’Agramunt.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950 Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el…
Les FARC es converteixen en partit polític
La guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, que ha protagonitzat un conflicte armat al país durant més de cinquanta anys, acorda convertir-se en partit polític El nom elegit conserva l’acrònim, FARC, però ara respon a Força Alternativa Revolucionària del Comú El líder màxim del nou partit continua sent l’antic cap guerriller Rodrigo Londoño, Timochenko Els acords de pau del 2016 signats amb el Govern preveuen deu càrrecs al Congrés per a les FARC, que el 10 de novembre s’hi inscriuen com a partit polític per a participar en les eleccions del 2018 D’altra banda, el 4 de…
escola sienesa
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.
L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a Siena d’…
el Caro

Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa…
ciliats
Protistologia
Classe de protozous, generalment grossos i d’estructura complexa, amb el cos recobert de cilis disposats formant sèries característiques de cada espècie.
Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals, anomenats…
amfiteatre morènic
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació en forma d’arc circular de les morenes terminals d’una glacera, al voltant de l’extrem final de la llengua glacial.
D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’amfiteatres…
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diferents tipus monetaris d’or batuts als regnes cristians, que seguien els patrons del morabatí almoràvit.
El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una de les més…
Independence Mine

Barracons a Independece Mine, Alaska
© Corel / Fototeca.cat
Mina de l’estat d’Alaska (EUA).
Des de mitjan anys setanta del segle XX és un parc històric per a ensenyar com es vivia en els assentaments miners d’or d’Alaska Incialment Independece Mine era formada per dues mines The Alaska Free Gold Martin Mine, a Skyscraper Mountain, i Independence Mine, a Granite Mountain El 1938 totes dues foren comprades per l’Alaska-Pacific Consolidated Mining Company APC, que convertí Independece Mine en el major productor del districte miner de Willow Creek El 1941 arribà al seu màxim productiu 34416 unces d’or i 204 miners ocupats, amb una dotzena de quilòmetres de túnels perforats…