Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Front d’Alliberament Gai de Catalunya
Sociologia
Organització autònoma i reivindicativa democràtica dels gais de Catalunya.
Portà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual MELH, fundat a Barcelona el 1971 fins el 1975, que, a la mort de Franco, sortí de la clandestinitat, prengué una actitud combativa i obrí un procés que culminà en el Manifest del FAGC , publicat pel juliol del 1977 després de la primera manifestació de gais a l’Estat espanyol, que tingué lloc a Barcelona Ha participat en les campanyes del moviment feminista i en les unitàries de caràcter nacionalista, polític i sindical, i és membre de l’Associació Gai Internacional AGI Contribuí directament a la fundació dels moviments gais del País…
Caixa d’Estalvis de Sabadell
Institució creditícia, constituïda el 1854, que inicià les seves activitats el 1859.
El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent El 1941 obrí la primera sucursal a Montcada i Reixac La seva activitat es concentra sobretot a la Catalunya central, des d’on s’ha expandit És a Barcelona des del 1974 Desenvolupà una important tasca a través de la seva obra social i cultural, per la qual l’entitat fou guardonada el 2009 amb la Creu de Sant Jordi El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 13394 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvis impulsat pel Fons de…
abril
Al·legoria del mes d'abril en un relleu del portal de Santa Maria de Ripoll (s XII)
© Fototeca.cat
Cronologia
El quart mes de l’any.
Per als romans era el segon El seu nom no ve d' aperire , com havia estat dit, sinó probablement del senglar aper venerat pels romans, o bé té relació amb un mot vèdic àparas , és a dir, ‘següent’ al primer mes Fins a l’edat mitjana fou representat per la figura d’un jove amb flors a la mà Els tres primers dies d’abril, a Catalunya, són popularment coneguts com a dies emmanllevats , per tal com hom creu que, en realitat, pertanyen encara al mes de març Aquesta creença popular ha originat una sèrie de costums de caràcter festiu més o menys estesos arreu d’Europa D’altra banda,…
Xavier Folch i Recasens
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Editor i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, inicià el 1968 la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel , i el 1976 fou cofundador de l’editorial Crítica, especialitzada en ciències socials L’any 1983 fundà Empúries , que l’any 1996 fou integrada, mantenint el segell, al Grup 62 , del qual l’any següent fou nomenat director literari i, de 2007 a 2013, membre del consell editorial Militant del PSUC , fou un actiu militant antifranquista, sobretot en el camp cultural Diputat al Parlament de Catalunya en la primera legislatura 1980-84, aquest any abandonà el partit…
Manuel Alexandre
Cinematografia
Nom artístic de l’actor castellà Manuel Alejandre Abarca.
Interrompé els estudis de periodisme a causa de la Guerra Civil El 1945 s’inicià com a actor en el teatre Debutà en el cinema el 1947 en Dos cuentos para dos , de Lluís Lúcia Treballà assíduament amb L García Berlanga Bienvenido Mr Marshall , 1953 Calabuch , 1956 Los Jueves Milagro , 1957 El verdugo , 1963 i J A Bardem Cómicos , 1954 Felices pascuas , 1954 Muerte de un ciclista , 1955 Calle Mayor , 1956, i també per a altres directors com J M Forqué Atraco a las tres , 1962 Des dels anys setanta es dedicà a produccions més populars Actuà també sovint per a la televisió, on destacà el seu…
Josep Cassú i Serra
Música
Músic i compositor de sardanes.
Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona i feu de fiscorn i música de cobla Fou fiscornaire en diverses cobles Del 1963 al 1977 fou director i primer fiscorn de la cobla Els Montgrins i posteriorment de La Principal de la Bisbal 1977-90, en la qual succeí el seu mestre Conrad Saló i Ramell Des del 1996 ha dirigit la cobla La Flama de Farners, de Santa Coloma de Farners, i és professor del Conservatori de Girona És autor de nombroses sardanes, entre d’altres En Lluis de casa 1963, Dilecte Mestre 1980, Carme 1982, Centenària 1988, Fent camí 1996, La memòria dels cargols 2000, De…
Agustí Contijoch i Mestres
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en químiques per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador dels Laboratoris Miret i de Venda d’Especialitats Químiques VEDOSA, dues empreses dedicades a l’elaboració de principis additius especialitzats per a la indústria química Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i president de l’Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius Alimentaris AFCA L’any 1977 impulsà la fusió de les organitzacions de petits empresaris Pimec i Sefes en la patronal Pimec-Sefes, de la qual fou president des del 1988 i, posteriorment, president d’honor També promogué la unificació de…
Clàssics del cristianisme
Literatura catalana
Cristianisme
Edició
Col·lecció d’obres d’autors cristians de totes les èpoques i tradicions, traduïdes al català a partir dels textos originals i amb introduccions i notes a càrrec d’especialistes.
Amb un total de cent títols, el primer volum Escrits , de Francesc i Clara d’Assís aparegué el 1988, i el darrer Himnes , de Romà el Melode l’any 2005 La collecció fou fruit de la collaboració entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb el concurs tècnic d’Edicions Proa, de Barcelona Fundada i dirigida per Sebastià Janeras , comptà amb l’assessorament dels professors Joan Bada, Jaume Fàbregas, Evangelista Vilanova i Josep Vives L’any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor Lluís Carulla Impulsada i dirigida pel mateix Sebastià Janeras i…
Associació Catalana de la Premsa Comarcal
Periodisme
Associació empresarial de mitjans de comunicació.
Fou iniciada el 1980 amb la finalitat d’aplegar la premsa local i comarcal d’informació general escrita íntegrament en català, publicada a Catalunya i de difusió no gratuïta Registrada el 1982, a mitjans del 2015, l’ACPC reunia 132 publicacions en paper i digitals L’ACPC organitza regularment la Convenció de la Premsa Comarcal i Local i promou el Premi de Recerca Universitària Premsa Comarcal El juny del 2014 constituí conjuntament amb l’ Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC i l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català APPEC la Federació d’Associacions d’Editors de…
Tractat d’Ottawa
Convenció que prohibeix l’ús, l’emmagatzematge, la producció i el comerç de mines antipersones, i que n’exigeix la destrucció.
Se signà a Ottawa al desembre del 1997, i entrà en vigor al març del 1999 El dipositari n’és el secretari general de les Nacions Unides A l’abril del 2011 l’havien signat 157 estats, el 80% dels del món Entre els estats no signants destaquen els dotze únics productors de mines antipersones la Xina, Cuba, l’Índia, l’Iran, Myanmar, Corea del Nord, el Pakistan, Rússia, Singapur, Corea del Sud, els Estats Units i el Vietnam El tractat fou el producte d’una associació inusual i estratègica entre els governs, organitzacions internacionals com les agències del Comitè Internacional de la Creu…