Resultats de la cerca
Es mostren 5194 resultats
Julio Félix Rubio Marqués
Esgrima
Tirador, tècnic, directiu i àrbitre.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió individual d’Espanya en sabre 1968, i de Catalunya en floret 1963, 1966 i en sabre 1964, 1968 Guanyà la primera edició del Trofeu Artemi Bordas Com a veterà, disputà set Campionats del Món 2003, 2004, 2006, 2008, 2009, 2011, 2012 i quatre d’Europa 2005, 2008, 2009, 2010 amb la selecció espanyola Fou un dels artífexs de la creació de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, en què ha estat tècnic de la secció d’esgrima També fou entrenador a La Salle Bonanova i el Sant Ignasi, i entre…
Augusto Testor Permanyer
Esgrima
Tirador, jurat i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, fou especialista en les tres armes Fou campió d’Espanya individual d’espasa 1954, 1955 i pujà també al podi en floret i sabre Fou campió de Catalunya nou vegades cinc en espasa 1953, 1954, 1957, 1959, 1961, tres en floret 1957, 1958, 1960 i una en sabre 1955 Aconseguí dues terceres posicions a la Copa Ciutat de Barcelona 1957, 1959 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Universitaris 1953 i als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Amb la selecció catalana aconseguí la Copa del Generalísimo 1954…
Unió de Consells Esportius de Catalunya
Esport general
Associació esportiva sense ànim de lucre que representa i coordina tots els consells esportius de Catalunya.
Fundada el 1994 i coneguda per les sigles UCEC, té com a objectiu vetllar pel bon funcionament dels consells esportius, promoure l’esport i les activitats recreatives principalment en edat escolar, collaborar amb organismes públics i privats per a la pràctica esportiva com a mitjà de desenvolupament associatiu, cultural i educatiu, i gestionar equipaments esportius per potenciar la pràctica esportiva S’estructura en quatre agrupacions territorials que engloben els quaranta-cinc consells esportius de Catalunya quinze a Barcelona, dotze a Lleida, deu a Tarragona i vuit a Girona…
Pere Weisz Romero

Pere Weisz Romero
Arxiu CTTS
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
S’inicià a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell, i també jugà amb el CT Barcino, el Gin Rives de Sevilla, el Mercantil de Vigo, la General de Granada, l’Astilleros Puerto Real, el Bagà, l’Orense i els Falcons de Sabadell En els Campionats de Catalunya assolí el títol individual 1997 i de dobles 1989, 1996, 1998 Fou tretze cops campió d’Espanya, sis en dobles 1990-95, quatre per equips 1992-95, sempre amb l’Astilleros Puerto Real i tres en dobles mixtos amb les seves germanes Montse 1994 i Mònica 1998, 1999 Fou set cops consecutius subcampió de Lliga, quatre amb…
Arturo Martínez Laporta
Esgrima
Tirador, àrbitre i dirigent.
Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, del Club d’Esgrima La Salle Barcelona, del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima Fides i del Club Gimnàs Llenas, destacà en totes les categories en la modalitat de floret Es proclamà sis vegades campió d’Espanya per equips, tres en categoria sènior amb la Sala d’Armes Montjuïc 1977, 1978, 1979, dos en categoria júnior amb La Salle 1973, 1974, i tirant sabre i en categoria universitari 1980 També aconseguí el títol de campió de Catalunya de floret júnior 1974 Amb la selecció espanyola…
Manuel Huerga Guerrero
Esport general
Cinematografia
Productor, director i realitzador audiovisual i cinematogràfic.
Dins de la realització de continguts de temàtica esportiva, entre el 1989 i el 1990, presentà el vídeo L’espectador i l’esport per encàrrec de l’Olimpíada Cultural El 1992 fou director de les cerimònies d’inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, assessor en la direcció de les cerimònies dels Jocs Paralímpics de Barcelona i guionista i supervisor artístic de la cerimònia inaugural dels Special Olympics, també a Barcelona Igualment, fou el director de la cerimònia del centenari del FC Barcelona 1998, de la final de la Lliga de Campions disputada al Camp Nou 1999 i…
Centre Excursionista de Banyoles

El Centre Excursionista de Banyoles organitza cada any l'aplec de Sant Aniol d'Aguja
Quim Oliver
Excursionisme
Club excursionista de Banyoles.
Fundant el 1953, aglutinà les activitats muntanyistes que havia iniciat en la dècada de 1930 el Centre Excursionista Banyolí, posteriorment anomenat Marca Piu La primera excursió destacada fou al pic de l'Aneto 1952, tot i que habitualment les excursions es limitaven a la comarca Amb molta activitat cultural, als seus inicis tingué més de mil socis Domà suport a activitats diverses, com a la Penya Motorista 1954, la secció d'esquí de pista 1960 o la secció d'hoquei sobre patins 1963 El 1957 inaugurà el refugi de Sant Aniol d'Aguja i el 1975 obrí el refugi de Can Camós Durant més…
La cultura entre el front i la rereguarda
La diferent repercussió que va tenir la revolta militar del 18 de juliol als Països Catalans va comportar, també, conseqüències distintes en el terreny de la cultura Al Principat, tot i la profunda divisió que es produí entre els diferents sectors de la intellectualitat, va refermar-se la vida cultural i literària, que en alguns aspectes es reorganitzà al servei de la nova situació i en d’altres provà d’adaptar-s’hi La immediata intervenció governamental en alguns camps, com la salvació del patrimoni o la renovació de l’ensenyament públic, la continuïtat d’institucions com l’Institut d’…
literatura albanesa
Literatura
Literatura conreada en albanès o en italoalbanès.
A causa de la inestabilitat del país, la literatura no assolí unes condicions favorables fins que Albània esdevingué un estat independent el 1912 Ultra la manca d’autonomia nacional, els obstacles principals, que dificultaren una continuïtat efectiva entre els primers documents conservats dels segles XV i XVI i els congressos de Monastir, l’actual Bitola 1908, i d’Elbasan 1910, en què hom adoptà l’alfabet llatí per a la llengua oficial, foren la situació precària de la llengua, sense unificar i comprimida per les llengües veïnes l’hostilitat dels dominadors turcs a permetre l’ensenyament de l…
música d’Irlanda
Música
Música desenvolupada a Irlanda.
Es divideix en la República d’Irlanda, estat independent amb capital a Dublín , i el territori d’Irlanda del Nord, amb capital a Belfast, que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya Música culta La informació que es té sobre la Irlanda precristiana és molt minsa, i tampoc no hi ha gaires dades referents a l’Església celta Els exemples conservats de litúrgia de l’Església celta, com el Missal Stowe , revelen no solament la influència gàllica sinó també de la litúrgia hispànica Malgrat la voluntat unificadora de la litúrgia per part de Roma, els cants religiosos cèltics es mantingueren…