Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
flamingantisme
Història
Moviment polític d’origen liberal i catòlic a favor de l’emancipació i l’autonomia cultural de la comunitat neerlandesa a Bèlgica.
Inicialment 1840 es concentrà sobre problemes estrictament lingüístics, i a la darreria del segle XIX rebé un nou impuls d’orientació socioeconòmica En la constitució belga actual hi ha inscrita la delimitació territorial de les cultures i és regulat l’ús de la llengua en la vida econòmica i administrativa
Crop Science
Agronomia
Publicació bimensual de la Societat Americana de Recerca de Conreus (fundada l’any 1954), que aparegué per primera vegada el gener del 1961.
Revista especialitzada en recerca agrícola de conreus, tracta temes sobre millora de conreus, creació de noves espècies, fisiologia i metabolisme dels cultivars, genètica de conreus i producció de llavors Hom hi troba també una llista d’enregistrament de cultivars nous És una de les publicacions més llegides en llengua anglesa
Charles Bruneau
Lingüística i sociolingüística
Romanista francès.
Professor a Nancy i a la Sorbona S'especialitzà en dialectologia i en història de la llengua, a la qual són una bona aportació els estudis sobre l’època romàntica i realista apareguts a Histoire de la langue française de ses origines à nos jours 1926-37, de Ferdinand Brunot
ababda
Etnologia
Individu del grup beja, actualment establert al SE d’Egipte (22 000 persones el 1959).
Dividits en clans, els ababdes es dediquen a la ramadria camells, cabres Actualment araboparlants i islamitzats, conserven, però, uns caràcters particulars que fan que hom pugui considerar-los com a grup a part És probable que encara conservessin l’ús general de llur llengua cuixítica al començament del s XIX
Butlletí del Comitè Andorrà de Ciències Històriques
Historiografia catalana
Publicació d’història general de temàtica andorrana, de la qual han aparegut tres números: els corresponents als anys 1986, 1987 i 1989-90.
Publicat en llengua catalana, els directors n’han estat Martina Camiade i Xavier Llovera Pel que fa als collaboradors, destaquen els noms de Lídia Armengol, Martina Camiade, Pere Canturri, Pere Cavero, Jordi Guillamet, Esteve Lòpez, Xavier Llovera, Maria Jesús Lluelles, David Mas, Marta Planas, Joan Peruga, Carme Tudel i Elisenda Vives
Sarasvatī
Mitologia
Un dels tres rius còsmics de la tradició vèdica.
Signe de naturalesa impalpable, revela misteriosament les Grans Aigües celestials i alhora domina el món dels somnis i les intuïcions dhīyaḥ La mitologia posterior la convertí en deessa de la saviesa, esposa de Brahmā Entre altres coses, hom li atribuí la invenció de la llengua i de l’alfabet sànscrit
Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon
Publicacions periòdiques
Publicació fundada el 1900 a Perpinyà per Pere Vidal, Felip Torreilles, P.Masnou i B.Palustre.
La seva finalitat era l’estudi de la llengua, de la literatura, de la història i de l’arqueologia del Rosselló i dels altres països catalans Hi collaboraren també JCalmette, JCapeille, JFreixe, GMollart Mollat, JSarrete, MPratx, ASalsas, etc Deixà de sortir el 1906 i fou substituïda per La Revue Catalane
Revista de Filología Hispánica
Publicacions periòdiques
Revista fundada per Amado Alonso (1939) i editada conjuntament per l’Instituto de Filología de la Facultat de Filosofia i Lletres de Buenos Aires i l’Instituto de las Españas de la Columbia University de Nova York.
De periodicitat trimestral Conté estudis de llengua i literatura espanyoles i portugueses, de la Península i d’Amèrica, recensions, cròniques i bibliografia classificada El 1946, amb el volum VIII, hom deixà de publicar-la amb el nom esmentat i fou continuada amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica
El Poble Andorrà
Setmanari
Diari que inicià la seva publicació a Andorra la Vella pel desembre del 1974; a partir del 1977 esdevingué setmanari.
N'han estat directors, entre d’altres, Antoni Sementé i Riba, Amadeu Nadal i Duró, Josep Mateu i Alseda, Càndid Reñé i Antoni Cornella Té seccions d’informació local, dels Països Catalans i internacional, d’esports, d’espectacles i de llengua catalana El 1987 tenia un tiratge de 2 500 exemplars
Lluís Fullana i Mira
Historiografia catalana
Historiador, franciscà i filòleg.
Novici des del 1889, el seu nom de religió fou Lluís de Santa Teresa El 1896 fou ordenat de sacerdot Professor de francès al collegi de franciscans de La Concepció d’Ontinyent 1895-1904, estudià les llengües romàniques Exercí diversos càrrecs de responsabilitat a la província franciscana valenciana, entre els quals el de provincial, en 1906-1910 i 1924-1930 Dedicà la seva vida a una doble actuació, científica i religiosa La vocació religiosa explicà bona part del seu posicionament ideològic i de la seva trajectòria historiogràfica La seva ideologia conservadora tingué fidel reflex en la seva…