Resultats de la cerca

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas accentuada, tot i que, si l’atac…

Els termes tono , tonada i sonada foren utilitzats indistintament en contraposició al de villancico Inicialment es tractava generalment d’una cançó per a una sola veu, però al llarg dels segles XVII i XVIII esdevingueren populars els tonos i tonadas per a dues o més veus Durant la primera meitat del segle XVII, afegint un adjectiu a la paraula tono es crearen diverses fórmules per a caracteritzar una cançó tono nuevo oposat a tono viejo per a assenyalar la popularitat d’una cançó, tono humano davant tono divino per a distingir el seu caràcter secular o sacre, tono a lo divino…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’aire lliure…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica,…

Membre del Club d’Esgrima FIDES, s’especialitzà en sabre Fou campió d’Espanya júnior individual 1993 i per equips 1992, campió de Catalunya individual júnior 1991 i absolut 1993 Retirat el 2003, fou mestre d’armes del Club d’Esgrima FIDES i de la Sala d’Armes Montjuïc, i tingué deixebles com Clara Enciso, Lórien Folguera i Guillem Manzanares Com a àrbitre internacional categoria B ha participat en proves de màxim nivell internacional, com la Copa del Món d’espasa femenina de Barcelona Ha estat representant d’àrbitres i de tècnics a l’assemblea general de la Federació Catalana d’…

Formà part de l’equip del Club de 7 a 9, amb el qual aconseguí set títols de campió d’Espanya per equips 1974, 1975, 1976, 1979, 1982, 1984 i deu de Lliga 1973-78, 1980, 1982, 1983, 1984 També guanyà quatre títols espanyols en dobles mixtos 1973, 1974, 1977, 1979 i tres en dobles 1973, 1974, 1977 En els Campionats de Barcelona fou campió en mixtos 1975, 1977 i en dobles 1976 Fou també campió junior 1974 i subcampió senior 1976, 1977 d'Espanya individual Participà en dos Campionats d’Europa 1974, 1976 amb la selecció espanyola, amb qui fou 38 vegades internacional Fou guardonat amb la medalla…

Membre del Can Mèlich Club primer i del Club Ciudat Diagonal després, fou campió de Catalunya i Espanya en totes les categories inferiors En categoria absoluta es proclamà tretze vegades campió de Catalunya 2000-12 i dues d’Espanya 2001, 2010, així com campió d’Espanya per clubs 2007 Ha guanyat dos campionats del Circuit PSA 2008, 2010 També fou guanyador de l’Obert Internacional de Sant Petersburg 2011 i medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1997 Ha estat més de 200 vegades internacional amb la selecció espanyola i ha arribat a ocupar la posició 79 en el rànquing mundial L’…

Membre del CN Banyoles, destacà en categories inferiors i guanyà la medalla d’or en K1 al torneig Quatre Motors d’Europa cadet 2000, i la medalla de plata de 500 m en K1 a la regata internacional juvenil de Racice 2001 En categoria sènior, aconseguí diversos podis en K1 al Campionat de Catalunya i a la Copa Catalana de fons Un dels seus èxits més importants fou la consecució de la medalla de bronze a la prova de 10000 m en K2 de la Copa d’Europa de clubs 2006, fent parella amb Albert Corominas El mateix any guanyà la Mitja Marató Internacional de Banyoles en K2, també amb Albert…

Després d’una temporada a l’escola d’atletisme del Futbol Club Barcelona, passà a entrenar-se amb el seu pare, Miquel Vélez Blasco, director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme i responsable de salts de la Federació Espanyola d’Atletisme, al CAR de Sant Cugat En categories de promoció, assolí diversos títols i medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya En categoria absoluta, guanyà deu Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2003-09, 2011, 2012, 2013 i cinc més en pista coberta 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 En Campionats d’Espanya, obtingué dues medalles de…

Resident a Catalunya des de la dècada de 1970 L’any 1985 es proclamà campió de Catalunya en dobles amb M Valentí Guanyà, en dobles, dos tornejos del circuit de tennis Grand Prix precedent de l’ATP Tour Kitzbühel 1974, amb Iván Molina i Bogotà 1979, amb Emilio Montano Guanyà també tres tornejos en individual i un en dobles en la categoria chal-lenger Fou membre de l’equip colombià de Copa Davis En categories de veterans, ha assolit en diferents ocasions els Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món, tant en individual com en dobles i també per equips, amb el Club…