Resultats de la cerca
Es mostren 151054 resultats
Sala Pleyel
Música
Centre de concerts de París, un dels grans nuclis de la vida musical parisenca.
Té l’origen en els Salons Pleyel, establerts a la ciutat per Camille Pleyel, pianista i compositor -fill del també compositor i famós fabricant de pianos des del 1807 Ignaz Pleyel-, i que donaren a conèixer grans músics i intèrprets, entre els quals destaquen F Chopin 1832, gran amic de Camille i fidel concertista dels Salons, i F Listz L’actual local fou inaugurat el 1927 al Faubourg Saint-Honoré, amb un programa que incloïa obres d’I Stravinsky i M Ravel, per iniciativa de Gustave Lyon, important teòric d’acústica i fabricació d’instruments, soci del fill de Camille Pleyel La…
ocarina
Música
Instrument de vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus flauta globular Consta d’una cavitat en forma d’ou allargat, amb un conducte amb bisell lateral, prop de l’extrem més ample És de terra cuita i té vuit forats a la part superior i dos al revers per als dits polzes de totes dues mans La forma globular fa que produeixi una singular combinació de sons harmònics Es construeix en diferents mides i tessitures Les formacions instrumentals d’ocarines foren populars a Europa i a Amèrica al començament del segle XX Aquest instrument fou inventat per Giuseppe Donati de Budrio, Itàlia, pels volts de l’…
refugi de Gresolet
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Saldes (Berguedà).
Situat a la vall de Gresolet, a tocar del santuari de la Mare de Déu de Gresolet, al peu del Pedraforca, dins del Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, a 1243 m d’altitud Edifici condicionat com a refugi el 1997, allotjà els primers escaladors catalans que els anys vint del segle XX atenyeren els primers intents d’escalada a la paret nord del Pedraforca Refugi guardat amb capacitat per a quaranta-tres persones A tocar dels senders GR-107 Camí dels Bons Homes i del GR-150 volta al Cadí-Moixeró, és punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els…
pluriarc

Pluriarc
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda format per una caixa de ressonància -feta amb un bloc de fusta buidat al qual, amb un cordill de fibra natural o sintètica, es lliga una tapa de ressonància, també de fusta- que té inserides a la part posterior diverses vares flexibles o mànecs que sostenen les cordes lligades, per l’altre extrem, a la part inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec arquejat Els mànecs -cadascun dels quals sosté una corda- poden variar en nombre entre cinc i vuit, i la seva flexibilitat permet modificar la tensió de les cordes i, per tant, l’afinació Originari de les regions centrals i de l’oest del continent africà, aquest instrument és conegut amb una gran diversitat de noms, depenent de la regió on s’utilitza A Europa rep el nom de pluriarc, terme indicatiu dels diversos arcs musicals que participen d’una sola caixa de ressonància L’instrumentista fa servir una…
cadència plagal
Música
Cadència tònica caracteritzada per l’encadenament entre els acords de subdominant i tònica (IV-I).
Cadència plagal © Fototecacat/ Jesús Alises Es considera que la cadència plagal -anomenada també cadència litúrgica o de l’ amén - té un caràcter menys conclusiu que la cadència autèntica Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat major, la subdominant que precedeix la tònica pot ser una tríada major ex 1 o, sobretot en el Romanticisme, menor ex 2 És freqüent que l’acord de subdominant tingui 6a afegida ex 2 Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat menor, la subdominant que precedeix la tònica és una tríada menor, mentre que la tònica final pot presentar la…
Maria Lluïsa Vigo
Natació
Pionera de la natació catalana i espanyola.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campiona de Catalunya en 100 m lliure 1928, 1930, 100 m braça 1926, 1928, 100 m esquena 1928, 1930, 1931, 1932 i en relleus 4 × 50 m 1926, 1927, 1928, 1930, 3 × 100 1932 i 4 × 100 m lliure 1932 Es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m lliure 1928, 1930 En el període 1926-33 fou vint-i-una vegades recordista de Catalunya i d’Espanya un cop en 50 m lliure, dos cops de 100 m lliure, dos cops de 200 m lliure, quatre cops en 100 m braça, dos cops en 100 m esquena, un cop en relleus 5 × 50 m lliure, cinc cops en relleus 3 × 100 m estils i quatre…
Ferran Termes Anglès

Ferran Termes Anglès
ARXIU FRANCESC MIRET – CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I MUSEU DE L’ESPELEOLOGIA
Espeleologia
Espeleòleg.
Fou membre fundador del Grup d’Exploracions Subterrànies GES del Club Muntanyenc Barcelonès 1948, que presidí 1953-57 Participà en l’exploració de la Cueva del Agua, a Granada 1950, llavors la més fonda de la Península, en diverses coves de les Illes i de la Piedra de San Martín 1953 En aquesta expedició s’assolí la sala de la Verna, de 726 m, considerat l’avenc més profund del món Fou el primer president del Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies 1962-64 i, des d’aquest càrrec, creà l’Escola Catalana d’Espeleologia 1963 A la revista Speleon publicà els primers catàlegs de…
Sedna
Astronomia
Cos del sistema solar d’un diàmetre aproximat de 1 500 km amb una òrbita situada més enllà de la de Plutó.
Sedna fou descobert al novembre del 2003 per Brown, Trujillo i Rabinowitz Es tracta del cos del sistema solar més gran observat des que l’any 1930 es descobrí Plutó 2 400 km de diàmetre La seva òrbita és molt excèntrica, i varia entre les 76 i les 960 unitats astronòmiques Sedna podria pertànyer a l’anomenat núvol d’Oort, una regió formada per protocometes petits cossos barreja de roca i gel situada aproximadament a la meitat de distància del Sol que l’estrella més propera, però que podria arribar a zones molt més pròximes a aquest La particular òrbita de Sedna és molt probablement…
Museu de la Valltorta

Entrada al Museu de la Valltorta
© Museu de la Valltorta / Generalitat Valenciana
Museu
Museu inaugurat al desembre del 1994 per la Generalitat Valenciana, al municipi de Tírig (Alt Maestrat), que vetlla per la conservació, l’estudi i la divulgació del patrimoni cultural i natural del barranc de la Valltorta, paratge on es concentren destacats valors i on es troba una extraordinària mostra d’art rupestre valencià.
En concret, a la Valltorta hom coneix 21 abrics amb mostres de pintura prehistòrica, amb representacions de figures humanes i animals de gran interès, com les escenes de caça de la cova dels Cavalls o les representacions d’homes amb arcs de les coves del Civil El museu, de nova planta, és a la partida del pla de l’Om, a 500 m del barranc Disposa de serveis tècnics laboratoris, magatzem, biblioteca, sales de treball, un àmbit d’exposicions temporals i quatre sales d’exposició permanent, on es mostren testimonis del poblament prehistòric al País Valencià, així com l’entorn cultural…
Societat Catalana de Filosofia
Entitat creada pel gener del 1923 com a filial de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat d’estudiar les ciències filosòfiques en tots llurs aspectes i contribuir a la investigació històrica del pensament nacional.
En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana…