Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
tagàlog
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indonesi, dins la família austronèsica, parlada per uns 13,3 milions de persones a les illes Filipines.
La seva fonètica, simple, així com un sistema molt ric d’aglutinació, la converteixen en una llengua d’una gran precisió i, de fet, fou emprada pels primers missioners segle XV com a llengua de relació Escrita antigament en escriptura sillàbica, a partir del segle XVI hom utilitzà els caràcters llatins Posseeix una abundant literatura, popular i culta Reivindicada per tots els nacionalistes i independentistes, després de diversos intents de convertir-la en oficial, al costat de l’anglès, fou declarada oficial el 1946 i actualment és parlada a les Filipines pel 24% de la població
Parc de la Serralada de Marina
Espai natural
Espai natural al tram meridional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1997 per diverses administracions, incloses les de cinc municipis Té la seva oficina a la Conreria El seu pla especial fou aprovat el 2002 Té una superfície de 2 086 ha Fa la funció d’espai periurbà, amb un vessant important educatiu i de lleure, a més de conservar el patrimoni natural alzinars i rouredes a les obagues, garrigues als vessants del solell, i bosc de ribera i el seu ric patrimoni històric, amb poblats ibèrics Puig Castellar i monestirs Cartoixa de Montalegre Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Serge Poliakoff
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista rus.
Formà part de l’Escola de París, ciutat on s’establí el 1923 A partir d’aquest moment inicià un procés vers l’abstracció que desenvolupà progressivament, fins que, el 1938, connectà personalment amb WKandinsky i RDelaunay Exposà al Salon des Indépendents, als Salons de Mai i als de Réalités Nouvelles Guanyà el premi Kandinsky el 1948 La seva pintura es caracteritza per la producció d’un espai pictòric compost per formes planes, com si fossin plaques, que s’articulen a la manera d’un mosaic El color és sempre molt càlid, ric i modulat en la seva tonalitat
Pere Maça i de Liçana
Història
Primer senyor de Moixent d’aquest llinatge (Pere IV).
Al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380 El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392 l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí Es casà amb Isabel d’Alagó
Manuel
Llinatge de la baixa edat mitjana castellana, que tingué origen en l’infant Manuel, fill petit de Ferran III de Castella-Lleó i de Beatriu de Suàbia.
El patrimoni familiar dels Manuel tenia el centre a les comarques orientals de Castella la Nova, frontereres amb la corona d’Aragó Alarcón i Villena Tingué la màxima vitalitat a la segona meitat del s XIV, amb Joana Manuel Joana II de Biscaia , en la qual, a més del ric patrimoni de la seva família paterna, revertiren, per part de la seva mare, els antics i poderosos llinatges de Lara i de Biscaia Una branca collateral del llinatge, que descendia de Sanç Manuel, fill de l’infant Manuel, ostentà el títol de comte de Carrión i d' adelantado del regne de Múrcia
L’alcalde de Zalamea
Peça dramàtica de Calderón de la Barca, publicada el 1651, però escrita segurament més de deu anys abans, que té com a precedent directe l’obra menor del mateix títol i tema, de Lope de Vega, inspirada en un fet real.
Partint d’una de les constants fonamentals que Lope serví al teatre castellà del segle d’or, la del tema de l’honor, Calderón oposà els drets que assisteixen qualsevol persona als privilegis i a les convencions establerts per una llei determinada El capità Alvaro de Ataide rapta i força la filla del ric plebeu Pedro Crespo, el qual, nomenat alcalde, ajusticia el capità, el qual es nega a casar-se amb la noia El realisme immediat de la situació dramàtica, no gaire freqüent en Calderón, és conduït amb rigor i suposa la maduresa del gènere creat per Lope de Vega
Claude Vignon
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Residí uns quants anys a Itàlia, on rebé la influència dels manieristes, d’Il Caravaggio i dels venecians Tornà a França, i fou nomenat professor de l’Académie Royal de Peinture treballà per a la cort per a Lluís XIII, Maria de Mèdici, Richelieu, etc i, principalment, per a l’Església Són nombrosos els quadres conservats de tema religiós, amb un colorit molt viu i ric i d’un moviment molt accentuat, propis d’un temperament apassionat Jesús i els doctors Musée des Beaux-Arts, Grenoble i El martiri de Sant Mateu Musée des Beaux-Arts, Arràs
Gábor Garai

Gábor Garai
Literatura
Poeta hongarès, de nom real Gábor Ruprecht.
Amb els seus poemes, caracteritzats per un contingut intellectual ric i exigent i pel domini segur de la forma, renovà la poesia socialista En la seva obra predominen els temes comunitaris Influït per la primera generació de la revista Nyugat i per Attila József , el 1973 publicà la selecció A szenvedély évszakai ‘Les temporades de la passió’, tria dels volums precedents, apareguts a partir del 1956 En els reculls posteriors — Vissfény ‘Reflex’, 1976, Jégkorszak után ‘Després de l’època glacial’, 1980 i Indián nyár ‘Estiu indi’, 1981—, s’accentua el caràcter intellectualitzant de…
Sam Francis
Pintura
Pintor nord-americà.
Rebé la influència de Clyfford Still Establert a París 1950 i influït per C Monet, creà una obra en què les zones d’interès s’estenen per tota la superfície de la tela a base d’una juxtaposició de taques molt semblants, monocromes de bon començament després cercà d’activar l’espai amb grans taques de color i amb buits intermedis, en els quals abocà un degoteig de pintura, de colorit més ric i més dinàmic, i en resultà una obra decorativa i d’una gran acceptació És considerat un dels principals representants de l’expressionisme abstracte
Joan Prats i Vidal
Agronomia
Terratinent.
Emigrà a Puerto Rico i s’establí a Ponce 1833 El 1850 ja era considerat un ric comerciant d’aquesta ciutat Ocupà càrrecs municipals i el 1857 formà part, amb els catalans Lluís Becerra i Ramon Tarrats, de la comissió que establí el reglament de la Sociedad del Ferrocarril, per explotar una línia en el trajecte de Ponce a Santa Isabel de Coamo, amb extensió fins a Guayama El 1872 fou nomenat vicepresident del Centro Hispano-americano a Ponce Fou condecorat amb la Cruz de Carlos III 1854 i amb la d’Isabel la Católica 1870 Era cosí de Joan Prim i Prats , governador i capità general
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina