Resultats de la cerca

Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod, Jules Massenet…

Llicenciada en dret 1987 per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, amb un postgrau en Hisenda Autonòmica i Local a la Universitat de Barcelona 1990-91 i un màster en Dret Autonòmic a la UAB 1987 Exercí com a tècnica superior de l’Administració de la Generalitat 1989 i, posteriorment, fou cap de Secció de Recursos de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Indústria i Energia 1990-94 Des del 1994 ha estat advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional i participà en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Professora associada de dret…

Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina 1887 L’exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa 1900 i Canto gregoriano 1905

Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…

Format a Girona, a Londres 1975-77 i a Berlín La seva pintura s’inscriu en la línia de recuperació de l’expressionisme abstracte i es destaca per les seves coloracions intenses L’any 1984 guanyà el premi de la Biennal de Barcelona

S’inicià a la Unió Esportiva Sarrià, i el 2004 entrà al planter del Futbol Club Barcelona La temporada 2007-08 debutà amb el primer equip Extrem dret, fou cedit al BM Huesca 2009-10, 2011-13, les dues darreres campanyes a la màxima categoria estatal, i la temporada 2010-11 compaginà el Barça B amb el primer equip El 2013 jugà cedit una mesos al CB Ciudad de Logroño, i posteriorment s’incorporà al primer equip del FC Barcelona, amb el qual ha guanyat el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011, 2014, 2015, 2017, la Copa Asobal 2013, 2014, 2015, 2016, la Copa del Rei 2009, 2014, 2015, 2017,…

S’inicià com a pilot de rallis l’any 1986 al volant d’un R5 TL i al cap de poc passà a un R5 GT Turbo amb el seu germà Josep de copilot El 1988 fou subcampió de Catalunya, ja que aconseguí, entre altres triomfs, la victòria en el Ralli Costa Brava-Lloret Guanyà la Copa Renault Catalunya 1988, 1989, 1994, el Campionat de Catalunya absolut 1989, 1994 i el Campionat de Catalunya del grup N 1994, primer amb l’R5 GT i després amb un Renault Clio Williams Posteriorment, formà part de l’Escuderia Baix Empordà i, al volant d’un BMW 2002, guanyà en alguna ocasió el Ralli Costa Brava de velocitat de…

Començà al Club Patí Roda i anà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1982 També jugà al Club Patí Vic 1984-85, 1992-95, al Club Patí Mollet 1985-86, al Club Patí Voltregà 1986-88, 2000-04, al Club Hoquei Piera 1988-90, a l’Igualada Hoquei Club 1990-91, al Futbol Club Barcelona 1991-92 i al CP Alcobendas 1995-2000 El 2004 es retirà, però tornà per jugar a primera divisió amb el Cerdanyola Club Hoquei 2005-07, amb el qual assolí l’ascens a l’OK Lliga, i el CHP Blanes 2007-08, on es retirà definitivament Fou campió de la Copa de la CERS amb el Voltregà 2002 i…

Soci de les societats de caçadors El Gamo, Sant Dalmai i de Camprodon, representà aquesta darrera en els campionats de la modalitat de Sant Hubert Ha estat campió de Catalunya 2003, 2004 amb el seu gos setter Nike També practica la caça major i la caça menor, sobretot de becada

Començà a la UE Sarrià, club en què havia jugat, i al GEiEG Debutà a la màxima categoria amb l’Arrate 1989-92 i fou el tècnic més jove que arribà a primer entrenador Fou el tècnic del Galdar 1992-2003 Salvà el Bidasoa en el play-off de descens la temporada 1998-99 i fitxà pel conjunt basc la temporada 2003-04, tot i que fou destituït el febrer del 2004 Fou el seleccionador de l’Argentina 2004-05, i després dirigí l’Ademar de Lleó 2007-11, amb el qual aconseguí una Copa Asobal 2009 Compaginà aquest càrrec amb el de seleccionador del Brasil 2005-08 i 2012-16, equip amb el qual disputà els Jocs…