Resultats de la cerca

Tot i néixer a l’Argentina, els seus pares eren catalans L’1 de novembre de 1915 fou elegit president del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona El càrrec li fou renovat el 18 de desembre de 1917, però uns quants mesos més tard deixà la presidència en produir-se una nova renovació de la junta Durant el seu mandat es creà la secció d’atletisme i l’equip de futbol es proclamà campió de Catalunya 1918

Defensa conegut amb el nom de Ricard Brasal , començà a la secció d’hoquei sobre patins del Rugbi Cornellà, on jugà fins el 1948 Després jugà al Casino L’Hospitalet 1948-53, el Club Patí Vic 1953-56, l’Arrahona de Sabadell 1956-60, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1959, i el RCD Espanyol des de la temporada 1960-61, amb el qual conquerí dues Copes d’Espanya 1961, 1962 i una de Catalunya També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1959 i campió del món 1960 Com a entrenador, debutà la temporada 1966-67 amb el Vilanova, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya…

Fou jugador del Real Madrid i posteriorment del Futbol Club Barcelona 1913-19 Disputà 103 partits amb la samarreta blaugrana com a migcampista, marcà 9 gols i obtingué el Campionat de Catalunya 1916, 1919

Estudià història i teoria musical al Conservatori de Moscou, on posteriorment es doctorà amb VE Ferman 1940 Fins el 1936 ensenyà història de la música en diverses escoles de Moscou Després de servir a l’armada soviètica durant la Segona Guerra Mundial, en 1945-48 fou director de la redacció musical de la Ràdio Soviètica, i des del 1956, professor del conservatori, on dirigí seminaris sobre música contemporània occidental El seu principal centre d’interès és la música del segle XX Fou autor d’una sèrie de monografies, articles i assaigs sobre els grans compositors soviètics i occidentals, i…

A sis anys ingressà a l’Escola de Música de Jarkovo i a vuit anys oferí el seu primer concert Posteriorment fou deixeble de Genrikh Neuhaus a l’Escola Central de Moscou i al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1963 aconseguí el segon premi del Concurs Internacional de Piano de Leeds i el 1969, el Concurs Internacional Čajkovskij de Moscou, guardons que el situen entre els grans pianistes de la seva generació Sovint actua amb la violoncellista Karina Georgian, i també tocà amb algunes de les formacions més prestigioses del món, com ara l’Orquestra Filharmònica de Berlín o l’Orquestra de la…

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles 1946 Un cop…

Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1925 i hi romangué fins a la temporada 1928-29 Guanyà el Campionat de Catalunya 1929 i la Copa 1929, encara que no disputà la final Jugà amb la selecció catalana en dues ocasions Posteriorment, jugà al Racing de Madrid

Formada al Club Natació Manresa, s’especialitzà en la prova de 100 m braça Fou campiona absoluta de Catalunya 1973 i d’Espanya d’hivern 1974, 1976 i d’estiu 1973 També fou dos cops recordista estatal i catalana de l’especialitat en piscina de 25 m 1975, 1976 Participà en els Campionats del Món 1975, els Jocs Mediterranis 1975 i els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on nedà el relleu de braça dels 4 × 100 m estils Fou dotze vegades internacional amb la selecció espanyola

Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’ 1996, Deux 2002…