Resultats de la cerca

Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Collegi de Sant Domènec d’Oriola 1611-15 i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins el 1626 Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant

Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…

Inicialment fou soldat Es distingí en la reconquesta d’Hostalric de mans dels francesos 1694 Lluità també a la defensa de Ceuta 1695-99 i hi perdé la mà dreta amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra 1725 Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans

Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…

Fou beneficiat a Alacant i més tard ardiaca de Morvedre a la seu de València D’ideologia liberal, el 1820 fou nomenat diputat a corts lluità contra els absolutistes i especialment contra la inquisició L’any 1823 emigrà a Londres Publicà escrits de caràcter politicoreligiós, com és ara Juicio histórico, canónico y político de los derechos de las naciones sobre los bienes eclesiásticos 1812, que li valgué un procés de la inquisició, tot i que després fou absolt El 1823, en ésser instaurat a València per l’arquebisbe Simón López un dels primers tribunals de la fe, Bernabeu en…

Doctor en filosofia i dret, fou cronista d’Alacant, ciutat sobre la qual publicà Privilegios y franquezas de Alfonso X el Sabio, a Alicante 1959, La iglesia de san Nicolás de Alicante 1960, Alicante monumental 1963, Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante 1971 i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración 1868-1874 1972 i altres obres Era germà de l'escriptor Francesc Martínez i Morellà

Es formà al Club Atlético San Vicente - Universitat d’Alacant i debutà amb el primer equip l’any 1990 Entre el 1992 i el 1994 jugà amb el Futbol Club Barcelona Posteriorment, tornà al CA San Vicente en diverses etapes 1994-98, 2001-02, 2004-05, i també jugà al Sharkia Hockey Club d’Egipte 1999, al Rot-Weiss Köln alemany 2000, a l’Old Loughtonians Hockey Club d’Anglaterra 2001, al CD Universidad Complutense 2003 i al Chennai Veerans de l’Índia 2006 Fou 246 vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, on guanyà la medalla de plata, els…

Membre d’una família de músics, el seu pare l’ensenyà a tocar el violí, instrument amb el qual actuà en diferents orquestres alacantines El 1876 fundà una banda de música, La Lira, que més tard dirigí el seu germà Francesc Aviat esdevingué director de l’Orquestra del Teatre Principal d’Alacant amb un repertori de sarsueles i operetes L’experiència que assolí al capdavant d’aquesta orquestra l’animà a formar una companyia amb tots els membres de la seva família -els seus germans i els fills respectius-, que recorregué la Península i difongué, a més de sarsueles, operetes vieneses…

Estudià amb PPérez i Gascón orgue i composició i fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant del 1844 al 1855, any que renuncià el càrrec Hom en conserva una Missa en fa major, dos misereres a quatre i a vuit veus amb gran orquestra, dos magníficats a cinc veus amb violins i orgue, el motet Memento , dos Dixit Dominus a quatre i cinc veus i orgue, etc Compongué també música per a piano i per a cant i piano

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954