Resultats de la cerca

Coneguda com APME, duu a terme vols amb avió a motor i amb ultralleuger en zones muntanyoses En collaboració amb l’Aeroclub Aviadores de Montaña de Aragón, organitza cursos d’introducció al vol de muntanya adreçats a pilots privats i d’ultralleuger La seva zona de vol habitual són els Pirineus, seguida dels Alps

Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu chantar, aver, florir És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez

Editor i crític literari del diari Der Bund de Berna, conreà diversos gèneres literaris la novella, els llibres de viatges Spaziergänge in den Alpen , ‘Passejades pels Alps’, 1885, la poesia i el teatre Maikäferkomödie , ‘La comèdia de l’abellot’, 1897, i Der Heilige und die Tiere , ‘El sant i la bèstia’, 1905, en vers

El 1900 es doctorà amb l’obra Die nördlichen Alpen zwischen Enns, Traisen und Mürz ‘Els Alps del nord entre Enns, Traisen i Mürz’ Professor a Viena i a Berlín S'interessà també per la cartografia atles Escriví, entre altres obres, Länderkunde von Deutschland ‘Geografia d’Alemanya’, 1931 i Vergleichende Länderkunde ‘Geografia comparada’, 1951

Es destacà per la seva especialització en temes esportius i d’excursionisme Entre els seus llibres, escrits en un estil elegant, figuren Excursions pels Pirineus i pels Alps 1927, Carnet d’un esquiador 1930, El Pirineu a trossos 1958, Excursions pels Pirineus 1958, Una història d’Andorra 1960 i Unitat històrica del Pirineu 1965

Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, compartí moltes primeres ascensions amb Lluís Estasen Durant les dècades de 1920 i 1930 feu diversos cims dels Alps i de les Dolomites Fou promotor dels esports d’hivern als Pirineus i guanyador de nombroses proves d’esquí a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol guanyà la medalla de plata a la Copa Puigmal 1921, la Copa de Fons de Ribes de Freser 1924 i la Copa Rei Alfons XIII en els Campionats d’Espanya de fons 1929 El 1930 participà en el IV Congrés de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme Juntament amb Ignasi…

L’antiga Aventicum Helvetiorum , situada sobre la via romana que travessava els Alps pel Gran Sant Bernat, era la ciutat principal dels helvètics Conserva importants restes de l’època de la seva florida als primers segles de l’era cristiana Fou destruïda pels alamans 259-260 i sofrí successives invasions fins que perdé la seva importància

Fou la figura culminant del corrent borrominià, al nord dels Alps A Praga féu Santa Llutgarda pont Carles, i nombroses escultures i talles pintades en blanc església de Sant Climent, Praga a Kuks hi ha obres mestres en gres Benaurances, Vicis i virtuts i relleus en pedra a Betlem, prop de Kuks Estigmatització de sant Francesc, Naixement, etc

Estudià a Praga i Viena Professor a la Universitat de Viena i president de l’Acadèmia de Ciències 1898-1911 És conegut principalment per la seva obra de geologia general Das Anlitz der Erde ‘La cara de la Terra’, 1883-1905 Hom pot esmentar també, entre altres obres, Die Entstehung der Alpen ‘La formació dels Alps’, 1875