Resultats de la cerca

El 1166 signà l’acta de fundació del monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i l’any següent era, juntament amb el comte Ermengol, que ajudava el rei Ferran II de Lleó, a la conquesta d’Extremadura És constant la seva intervenció en els documents d’aquest comte fins al testament d’aquest 1177, del qual fou marmessor Serví després el rei Alfons I el Cast, el qual acompanyà en les negociacions amb Castella celebrades a Cazorla 1179

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner

Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany

Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, comte d’Urgell Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya-Aragó El rei, però, concertà després dos convenis 1190 i 1191 amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable

Fill d’ Ermengol VI Fou un gran privat de Ferran II de Lleó, que el nomenà majordom i li feu moltes donacions, especialment després de l’ajut que li prestà en la campanya contra els sarraïns d’Extremadura 1167 Durant les estades al seu comtat concedí cartes de poblament a Agramunt 1163, Balaguer i Castellblanc 1174 El 1166 fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes Morí assassinat, juntament amb el seu germà Galceran de Sales, en circumstàncies i per motius desconeguts

Competí com a professional amb la Penya Ciclista Nicky’s 1954-55 i el Mobylette 1956-61 Guanyà el Trofeu Jaumandreu 1954 i la Volta a Catalunya 1956, prova que finalitzà en tercera posició 1958, les curses de Bellpuig i Terrassa 1957 i dues etapes de la Volta a Andalusia 1959, 1961 Fou tercer en el Campionat d’Espanya d’escalada 1957 i debutà a la Vuelta a Espanya 1958 Disputà el Tour de França 1959 amb l’equip espanyol

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà 1650 Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae 1661-65, important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió 1692 i Venècia 1727, i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes 1671

L’institut, aprovat per Pius IX el 1863, té com a finalitat l’educació cristiana de la joventut El 1970 tenia 9 052 religiosos, establerts en 84 estats 858 cases, amb 416 184 alumnes La primera comunitat dels Països Catalans, per on s’introduïren a l’Estat espanyol, fou la de Girona, el 1887 La seva expansió fou molt ràpida Des del 1910 tenen un seminari i casa de fundació a l’antic monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes Tenen actualment cases als Països Catalans, dividides en les províncies de Catalunya i de Llevant

A diferència dels grans museus europeus, els seus fons han estat reunits per la iniciativa privada Posseeix notables colleccions d’art egipci, grec, romà, oriental i europeu especialment pintura del s XV ençà L’any 1938 fou inaugurada la secció d’art medieval The Cloisters , situada en un edifici independent al qual s’integren, totalment o en part, monuments traslladats de pedra en pedra des d’Europa, com ara el claustre de Sant-Guilhem-del-Desert o la capella de Fuentidueña També hi ha bona part del claustre de Cuixà i les tombes dels comtes d’Urgell, procedents de Bellpuig de les Avellanes

Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de…