Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
Jean Martin Charcot
Neuròleg francès.
Creador de la clínica de neurologia i professor d’anatomia patològica a l’hospital de la Salpêtrière, a París 1862 Creador d’escola, descriví un gran nombre de malalties del sistema nerviós, entre les quals l’esclerosi lateral amiotròfica malaltia de Charcot De les seves experiències deduí que afeccions aparentment orgàniques tenen un origen psíquic, i fou un dels primers a considerar l’histerisme que tractà per mitjà de la hipnosi com una afecció nerviosa Els seus treballs posaren Freud en el camí dels seus descobriments psicoanalítics La seva obra més important és Leçons sur les maladies…
François de Salignac de La Mothe Fénelon
Retòrica
Literatura francesa
Cristianisme
Prelat, orador i escriptor eclesiàstic francès.
Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon, coneguda pel seu…
Esztergom
Ciutat
Ciutat del megye de Komárom, Hongria, situada a la vora del Danubi, prop de la frontera amb Eslovàquia, a l’antic emplaçament romà de Solva.
Fou ocupada pels turcs des del 1542 fins al 1683 És la seu titular del primat d’Hongria la catedral, neoclàssica, fou començada el 1822 El Keresztény Múzeum conté, entre altres obres, l’única signada de Joan de Borgonya
Jean Molinet
Literatura francesa
Escriptor francès.
Historiador de Carles el Temerari de Borgonya i deixeble de Chastellain, fou un dels principals representants de l’escola dels retòrics Una bona part de la seva poesia Faictz et Dictz de Jehan Molinet , 1531 és de caràcter allegòric
Berenguer I
Història
Rei d’Itàlia, emperador d’Occident i marquès del Friül.
Net de Lluís I el Piadós A la mort de Carles II el Gros obtingué el regne d’Itàlia 888 i, malgrat les oposicions, fou coronat emperador d’Occident 915 Vençut el 923, morí assassinat per Rodolf de Borgonya
Mort de Ferran II d’Aragó
Mort de Ferran II d’Aragó Inici del regnat de Carles d’Habsburg a les corones de Castella i d’Aragó, que afegeix als seus dominis als Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat, l’Artois, Borgonya, Luxemburg i el Charolais
Nambad
Cristianisme
Bisbe, probablement d’Urgell.
Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s’havia fet fort a Llívia, insurgit contra ‘Abd al-Raḥman ibn ‘Abd Allāh al-Ġafiqī el 731 Dos còdexs seus que portaven els clergues que l’acompanyaven en la fugida es conserven a Autun Borgonya
Sigebert II d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia (613).
Fill de Teodoric II, rei de Borgonya i d’Austràsia, el succeí encara menor d’edat Els magnats es negaren a reconèixer-lo per l’odi que tenien a la seva àvia Bruniquilda i el lliuraren a Clotari II de Nèustria, que el féu assassinar
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…
Champmol
Antiga cartoixa, fundada prop de Dijon (Borgonya) per Felip l’Ardit de Borgonya (1383) i destruïda en gran part el 1793.
És importantíssima la decoració escultòrica de Claus Sluter unes altres obres seves, d’entre les quals sobresurt la tomba del mateix Felip l’Ardit, i de la seva escola procedents de Champmol són al Musée des Beaux-Arts de Dijon
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina