Resultats de la cerca

Centre mercantil, amb indústries de caire tradicional, viu principalment del turisme, que hi acudeix perquè és la pàtria de Shakespeare Hom hi celebra anualment uns festivals de teatre

Fou atacat per l’otomà Baiazet II , però reeixí a conservar les fronteres El seu mausoleu al Caire 1463 és un dels monuments més característics de l’art mameluc

Publicà les novelles La ploma groga 1953, d’un to humorístic, La cort maia de Txikinamit 1956, de tema històric, i El solar 1956, d’un caire més realista

És un important centre de producció i d’elaboració de tabac Antiga capital de Sèrbia, la ciutat vella, amb les seves mesquites i els seus carrerons, té un caire oriental

Llicenciat en dret, collaborà a revistes comarcals i publicà les proses Visió lírica de Tarragona 1952 i la novella de caire humorístic Memòries i divagacions d’un futbolista discret 1959

Les primeres notícies que hom té són del 1200 El casal fou transformat al s XIX amb caire més de caserna que de masia Els seus amos es cognomenen Comalrena de Sobregrau

Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina

Ja abans de la independència d’aquests països s’havien produït una sèrie de conferències internacionals entre els representants dels grups nacionalistes, sobretot asiàtics, per tal de seguir una política comuna Bierville 1927 Brusselles 1927 Però fou especialment des del 1949 conferència de Nova Delhi que el bloc prengué cohesió, de primer amb el nom d’araboasiàtic Les línies principals de la política del bloc foren establertes a la conferència de Bandung 1955 A la conferència del Caire 1957-58, on no assistiren alguns estats que acusaven la conferència de tenir un caràcter…

Fou establerta a posteriori pels estudiosos de l’escultura medieval, a fi d’explicar les limitacions de caire representatiu que en la pràctica caracteritzen els baixos relleus i les pintures murals, especialment romàniques

L’iniciaven el primer paborde sembla que antigament era l’abat del monestir i, més tard, el rector, amb gambeto i barret de copa, i la balladora, amb vestit negre i caputxa o mantellina la segona part era ballada per totes les parelles juntes fent sardana La tonada era semblant al ball dels pabordes de Sant Joan de les Abadesses la primera part tenia un caràcter cortesà