Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Barcelona, després de la Guerra Civil Espanyola fou clau en el reconeixement del patí de vela com a modalitat Ocupà el càrrec de president comodor de la International Patin Saling Association Fou campió d’Espanya en la classe MFI i subcampió en snipe Tingué diferents responsabilitats al CN Barcelona i a la Federació Espanyola de Vela i exercí de secretari de la classe finn Al marge de la vela, fou directiu del Reial Club Deportiu Espanyol i un dels fundadors del Saló Nàutic Internacional de Barcelona L’any 1982 publicà Cómo organizar una regata Collaborà en revistes…

Exercí de director esportiu de diversos equips ciclistes Com a fotògraf esportiu cobrí esdeveniments ciclistes i competicions de futbol, de tennis i de basquetbol Publicà en mitjans com El Punt , Diari de Girona , L’Équipe i Meta 2 Mil , entre d’altres

S’inicià a la Penya Ciclista Baix Ebre Ja Arribarem La seva família fundà el Grup Esportiu Blasco 1977, on ingressà amb 200 triomfs assolits en categories inferiors Fitxà per l’equip Rango Rabada i alternà la carretera i la pista Posteriorment passà al Club Ciclista Roquetenc i l’Associació Ciclista Salou, i se centrà en la cursa darrere moto A partir del 1988 competí exclusivament en pista El 1991 fou setè al Campionat del Món de fons Tant el Trofeu Ciutat de Tortosa com el velòdrom incorporaren el seu nom

Presidí el Manresa Esportiu Bàsquet 1976-93 després de la desvinculació de la secció de bàsquet del Club Esportiu Manresa i consolidà l’entitat en la màxima categoria estatal Formà part del grup de directius que crearen l’Associació de Clubs de Bàsquet ACB Abandonà la presidència del club després de transformar-lo en una societat anònima esportiva i passà a treballar per a la Unió Manresana de Bàsquet amb l’objectiu de fusionar els diferents clubs de Manresa i potenciar les categories inferiors Fou considerat històric del bàsquet català 1999

Davanter format al CP Voltregà, club en el qual transcorregué tota la seva carrera esportiva El 1980 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà la Lliga Catalana 1991 i disputà tres finals de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Recopa 1992 També fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta

Fou conegut popularment com Busi Després de passar pel Barcelona Atlètic 1985-91, pujà al primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1999 Formà part del Dream Team Fitxà per la UE Lleida i es retirà el 2002 Aconseguí una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1997, cinc Lligues 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Després dugué a terme tasques d’entrenament de porters a les seccions inferiors del FC Barcelona, i en la temporada 2010-11 del primer equip És pare del jugador Sergio Busquets

Membre de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya 1963 i el Campionat de Catalunya de segona categoria 1969 L’any 1956 fundà, juntament amb Antoni Ribera, la primera escola d’activitats subaquàtiques d’Espanya, el Tossa Underwater Centre Els anys seixanta impulsà el club d’immersió Acuasub, que no prosperà

Conegut com Bestit I Inicià la seva trajectòria professional al CE Europa 1926, equip amb el qual disputà la primera Lliga espanyola de la història temporada 1928-29 Posteriorment, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34, amb el qual disputà, com a davanter, 107 partits i marcà 70 gols Obtingué tres vegades consecutives el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 amb el Barça Després, jugà dues temporades en el CF Girona, i la temporada 1943-44, al RCD Espanyol de Barcelona El 1931 disputà un partit amb la selecció catalana

Fou director del centre de medicina esportiva de Berlín i membre dels serveis mèdics dels Jocs Olímpics de Berlín 1972 Fou director dels serveis mèdics del Futbol Club Barcelona 1972-93 També fou metge de la Federació Espanyola de Tennis i de l’equip de la Copa Davis

Membre de la secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, el 1933 assolí la velocitat de 112,5 km/h en un descens a Núria El 1935, amb Andreu Figueras, Oriol Canals i Jordi Monjo, realitzà la travessa amb esquís de la Molina a Setcases Fou campió de Catalunya d’eslàlom 1936 i disputà diversos Campionats d’Espanya d’esquí alpí