Resultats de la cerca
Es mostren 7877 resultats
decúbit
Medicina
Positura del cos en estat de repòs sobre un pla horitzontal.
El decúbit por ésser dorsal o supí, lateral i ventral o pron segons si és l’esquena, el costat o el ventre la part del cos recolzada sobre el pla horitzontal
sanitat militar
Militar
Cos encarregat de l’assistència mèdica a les forces armades.
Sol disposar de mitjans propis a partir de les unitats tipus batalló La finalitat principal, i la més antiga, relacionada amb la salut militar, eren les ferides de guerra, la cura de les quals era encarregada a cirurgians contractats Les primeres bases per a l’organització del cos foren publicades el 1822, però no funcionaren realment fins el 1846
cuirassa
Militar
Element de l’arnès que protegia el cos.
El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del pit i…
mosso d’esquadra

Mossos d’esquadra
(CC BY-ND 2.0)
Història
Militar
Membre d’un cos de forces policíaques institucionalitzat a Catalunya des de 1719-21.
Orígens i història fins el 1980 L’origen prové de partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successió i en la repressió policiacomilitar dels anys següents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren dirigits, respectivament, pel fill, el net i el besnet de Pere Anton Veciana el rebesnet, Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties carlines, renuncià el càrrec en morir el seu pare 1836, en nom propi i en el dels seus hereus el càrrec era hereditari, i els Veciana l’unien al de batlles de Valls i…
autoscòpia
Al·lucinació en què hom percep la imatge del propi cos.
S'acompanya d’una sensació angoixosa de desdoblament de la personalitat i s’observa amb una certa freqüència en la histèria i els estats de confusió mental Les autoscòpies més parcials on l’individu creu veure i sentir òrgans o regions del seu cos són conseqüència de trastorns de l’esquema corporal provocats per causes neurològiques En les intoxicacions per agents allucinògens s’acostumen a presentar autoscòpies
direcció
Física
Recta segons la qual es mou un cos en un moment donat.
La direcció coincideix amb la trajectòria del cos, si és rectilínia, i amb la tangent a la trajectòria, si és curvilínia
redoblant
Redoblant
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical de percussió, de cos tubular, que consta d’un cilindre i dues membranes subjectades al cos mitjançant dos cércols.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Si bé antigament les membranes es tensaven mitjançant cordes en ziga-zaga, més modernament s’han incorporat noves tècniques i nous materials de construcció El redoblant és una de les variants de la nombrosa família dels tambors, amb el cos lleugerament més alt que el de la caixa i sense bordons, tot i que en algunes àrees de la Península Ibèrica se’n poden trobar amb lleugeres diferències Es percudeix amb dues baquetes i el nom fa referència a la seva funció principal en l’acompanyament rítmic de músiques…
legió estrangera
Història
Cos de l’exèrcit francès format per voluntaris.
Fou creada el 1831 per Lluís Felip d’Orleans amb la finalitat de combatre en la conquesta d’Algèria Originalment la formaven efectius estrangers de l’exèrcit francès regiment de Hohenlohe, o de cossos d’exèrcits aliats guàrdia suïssa Concebuda com un exèrcit colonial, el reclutament a la metròpolis es feia entre la població estrangera immigrada, i, a les colònies, era formada per indígenes i estrangers A la pràctica, durant el segle XIX hi ingressaren molts elements marginals de la societat delinqüents, criminals, vagabunds, pròfugs, etc, i les seves condicions quant a equipament, salari,…
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
bomber | bombera

Cotxe antic de Bombers de Barcelona
© Lluís Prats
Oficis manuals
Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis.
Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs Així, n'aparegueren a França 1722, a la Gran Bretanya 1824, a Alemanya 1846 i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de sapadors-bombers, d’origen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina