Resultats de la cerca

Feu els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb JB Guzmán Estudià harmonia i composició amb A Esquerrà i orgue amb A Bargalló Nomenat organista de la catedral de Girona el 1908, després ho fou del convent dels Pares Dominics de Barcelona, i el 1947, de la catedral de la mateixa ciutat Fou un organista reconegut, que oferí concerts i inaugurà orgues de diverses viles catalanes Entre les obres que escriví, la major part de caràcter religiós, cal destacar una Missa , per a tres veus masculines i orgue, els Cants religiosos per al poble , Dos cants a Maria , La fugida a Egipte ,…

No queda cap resta d’aquest castell, el qual a mitjan segle XIII es devia abandonar Se suposa que era situat sobre un dels turons propers a l’actual estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders El territori de Calders va ser possessió del monestir de Sant Cugat segurament des del final del segle X El topònim és conegut des de l’any 977, data en què s’esmenta el lloc de Calders en la venda del castell de Castellet El castell de Calders surt documentat el 1011 El domini del terme va ser causa de nombrosos plets amb la família Santmartí, especialment en relació als estanys…

El capítol de la congregació claustral benedictina tarragonina i saragossana li encarregà 1358 una recopilació de les constitucions de la congregació nova enllestides el 1361 Féu construir l’arxiu del monestir

Fundat l’any 1999 i ubicat a la serra de Collserola, participa en competicions interclubs catalanes Organitza classes de doma clàssica a tots els nivells i ofereix servei de pupillatge de cavalls Enric Piguillem, jutge de doma clàssica i tècnic esportiu de nivell 2 d’equitació, dirigeix el professorat També formà genets que participaren en els Campionats de Catalunya i d’Espanya de doma clàssica Disposa de dos centres d’entrenament amb diverses pistes i de pàdocs per a cavalls El 2011 tenia uns 250 socis

Desplegà una gran activitat en la defensa i el repoblament de les terres del seu monestir al Penedès Olèrdola, Santa Oliva, Albinyana, estanys de Calders, que li disputaven la casa vescomtal barcelonina i els Santmartí i altres nobles hagué de recórrer sovint al tribunal comtal 1011, 1013, 1017

Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al segle XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia, al segle XVI…

El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir El 1058 es diu que la torre d’Almafar és tocant a unes…

L’Albornar és un enclavament pertanyent al municipi de Santa Oliva, situat dins els termes d’Albinyana i Banyeres del Penedès, que fou una antiga quadra en època medieval Dins aquest enclavament hi ha el mas d’Albornar, amb restes del segle XIV, però molt refet al segle XVI, que conté peces de notable interès artístic El lloc d’Albornar s’esmenta per primera vegada l’any 1011 El 1202 Pere de Banyeres i els seus cediren al monestir de Sant Cugat del Vallès la quadra amb la torre anomenada Albornar A partir d’aquest moment resta sota el domini santcugatenc En el testament de…

Li fou atribuït el retaule de Sant Cugat , del monestir de Sant Cugat del Vallès, obra d' Aine Bru

Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI El 1047 l’abat de Sant Cugat va…