El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró. El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà. A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir. El 1058 es diu que la torre d’Almafar és tocant a unes terres de Sant Cugat i el 1124 que el mas d’Almafar és al lloc que ara s’anomena la Torre. Per aquest document l’abat de Sant Cugat, Rotllà, establí a Guerau Alamany de Terrassa i a la seva esposa Maiasendis el mas d’Almafar, situat dins el terme d’Eramprunyà, al lloc que ara s’anomena la Torre. La torre d’Almafar és esmentada encara el 1130 i el mas d’Almafar el 1178.