Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
El TC suspèn la moció per a l’autodeterminació el mateix dia que el Parlament de Catalunya l’aprova
El Parlament de Catalunya aprova per 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions una moció en defensa de l’autodeterminació Durant la votació, 21 diputats són absents i els de Cs abandonen la cambra abans que comenci De manera simultània, s’anuncia que el Tribunal Constitucional suspèn la moció El dia 26, JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació com a resposta a la sentència del Suprem que condemna els líders de l’independentisme
Es reuneix l’Assemblea de Càrrecs Electes
Es reuneix a Barcelona l'Assemblea de Càrrecs Electes, creada el 2016 per l’Associació de Municipis per la Independència per suplir una eventual suspensió de la Generalitat i el Parlament per part de l’Estat Les intervencions dels assistents majoritàriament de JXCat, ERC i la CUP es comprometen a donar suport a les negociacions de l’independentisme amb l’Estat espanyol i denunciar la repressió La reunió, però, està marcada per les diferències sobre l’actuació dels Mossos i les crides d’un sector a la dimissió del conseller d’Interior Miquel Buch
Izquierda Unida trenca amb Esquerra Unida i Alternativa
Izquierda Unida UI acorda suspendre el vincle estable amb Esquerra Unida i Alternativa EUiA pel que considera incompliments d’aquesta formació El detonant és la inclusió de Joan Josep Nuet en la llista d’ERC a les eleccions al Congrés del 28 d’abril en les quals va ser elegit El 3 de juny Nuet va dimitir del càrrec de coordinador d’EUiA, que el dia 14 va designar una direcció collegiada provisional El 3 de juliol IU aprova la creació d’una delegació a Catalunya independent d’EUiA
Aprovada la llei de restitució de béns confiscats en la postguerra civil espanyola
El Congrés dels Diputats aprova la llei de restitució als partits polítics dels béns i drets confiscats a la fi de la Guerra Civil Espanyola, un dels acords pactats entre el PP i el PNB per a aconseguir el suport dels nacionalistes bascos a la investidura de José María Aznar l’any 1996 La llei és aprovada amb els vots a favor de tots els grups de la cambra excepte el PSOE Ara el Congrés te quatre mesos per a desenvolupar el reglament d’aplicació de la llei, els principals partits beneficiats de la qual seran el PNB, ERC i UDC
Partit Nacionalsocialista Català
Partit polític
Partit semiclandestí impulsat a Barcelona pel Círculo Español de Amigos de Europa [CEDADE] entre el 1978 i el 1980 per realitzar propaganda neonazi amb l’esvàstica.
Pretenia atraure possibles militants d’ultradreta catalanista coincidint amb una temptativa de CEDADE d’aproximació al catalanisme El líder fou el pintor Josep-Anton Martí Teixidor Vitriol, provinent del nacionalisme radical exmilitant d’ERC Per contactar amb eventuals simpatitzants, CEDADE establí un acord amb el National Socialist Irish Workers Party irlandès, que facilità la seva adreça dublinesa per a rebre correspondència dels interessats en el PNSC Edità propaganda diversa i el 1980, exhaurides les seves possibilitats instrumentals, s’esllanguí gradualment A primers dels…
Uns 600 juristes avalen la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya
Es presenta al Collegi d’Advocats de Barcelona un manifest signat per uns 600 juristes que sosté que un referèndum pactat és legítim, legal i possible dins la Constitució espanyola El document, impulsat pel Collectiu Praga de professionals del dret, també diu que la negativa de l’Estat espanyol a pactar la consulta legitima altres vies, una referència implícita al referèndum unilateral A l’acte, hi assisteixen, entre d’altres, el conseller de Justícia, Carles Mundó, el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i polítics del…
El jutge Llarena denega el permís per investir Jordi Sànchez
El jutge Pablo Llarena no fa cas de l'avís de l'ONU del 23 de març que insta a respectar els drets polítics de Jordi Sànchez en presó preventiva i li denega el permís per ser candidat a la investidura de la presidència de la Generalitat de Catalunya L'endemà, el president de la cambra, Roger Torrent, suspèn la sessió d'investidura, i la mesa del Parlament de Catalunya aprova amb els vots del bloc independentista ERC, JXC i CUP i els contraris de Ciutadans i el PSC presentar una querella contra Llarena per prevaricació
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Primera reunió del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya (Barcelona, 1936)
© Fototeca.cat
Història
Organisme creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya.
Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular Figuraren en el primer comitè central dirigents de la CNT 3, de la FAI 2, del PSUC 1, del POUM 1, d’ERC 3, de la Unió de Rabassaires 1, d’Acció Catalana Republicana 1 i LlPrunés i dos militars, assessors de la Generalitat El comitè organitzà les milícies obreres i les columnes que partiren al front, principalment al d’Aragó Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà
Comitè Central de Proveïments
Organisme creat des dels primers dies de la guerra de 1936-39 com a annex del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya.
Era destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front Estigué format per representants de la CNT, de la FAI, de la UGT, del POUM, d’ERC, de la Unió de Rabassaires i per un tècnic La dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes i la recuperació del control de la situació per part de la Generalitat comportaren la dissolució del Comitè Central de Proveïments 17 d’octubre de 1936 i la seva substitució pel departament de Proveïments , format el 6 d’…
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Partit polític
Plataforma fundada al març de 1981 com un ampli moviment cívic nacionalista de resposta a l’anomenat Manifiesto de los 2.300, que afirmava l’existència d’una discriminació del castellà a Catalunya.
La Crida propugnà l’autodeterminació dels Països Catalans, la consideració del català com a llengua pròpia i única de la nació catalana, defensà les llibertats collectives, la construcció d’una societat més justa i lliure, la desmilitarització, la desnuclearització, la protecció del medi ambient i la internacionalització del fet català Es dissolgué al juny de 1993 Al principi comptà amb el suport de diversos partits parlamentaris Inicià la seva activitat amb grans mobilitzacions com les campanyes “Som una Nació”, que omplí el Camp Nou, o la realitzada contra la LOAPA…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina