Resultats de la cerca

Aconseguí de guanyar el campionat del món el 1948, vacant d’ençà de la mort d’Alekhin el 1946, i el perdé a mans de VSmyslov Guanyà i perdé successivament el títol mundial els anys 1958 i 1960, i 1961 i 1963, en què fou vençut per TPetrosian El 1970 abandonà les competicions oficials Dirigí una escola d’escacs en la qual assistiren AKarpov i GKasparov

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997

Membre de la Unió Gracienca d’Escacs, és Mestre Català i destacat divulgador del joc Des de l’any 2000 dirigeix la pàgina web Ajedrez Espectacular L’any 2006 guanyà el premi a la bellesa en l’Obert Internacional de Sants, per la partida contra Antonio Gude El 2007 publicà el llibre 500 combinaciones del siglo XIX

Entre el 1935 i el 1936 visqué a Catalunya, on feu d’entrenador del Club d’Escacs Barcelona i realitzà diverses exhibicions, classes magistrals i conferències arreu del país

Jugà durant més de 60 anys i el seu paper fou fonamental per a la normalització de la pràctica esportiva per a les persones amb discapacitat La Federació Esportiva de Sords de Catalunya creà el torneig d’escacs Joan Saumell

Fou secretari general de la Federació Catalana d’Escacs durant més de vint-i-cinc anys A més, dirigí el Boletín de la federació després de la Guerra Civil També fou directiu del Club Espanyol, fins a la seva mort Exercí d’àrbitre auxiliar del Campionat del Món juvenil de Barcelona 1965 i, posteriorment, obtingué el títol d’àrbitre internacional El 1979 rebé un homenatge i se li atorgà la medalla del mèrit de la federació catalana

És dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments o cases cadascun Aquests compartiments són alternativament de color clar escacs blancs i de color fosc escacs negres Hom anomena columna cadascuna de les vuit fileres de cases que van en sentit vertical de la banda del tauler més propera a un dels jugadors a la banda més propera a l’altre jugador, rengle cadascuna de les vuit fileres de cases que van d’una banda a l’altra del tauler en direcció horitzontal, i diagonal cadascuna de les fileres de cases del…

Considerat un jugador agressiu, fou campió del món cadet el 1988 El 1990 fou fitxat pel club alemany Hamburger SK El 1994 aconseguí la segona posició en el rànquing de la Federació Internacional El 1996 es naturalitzà espanyol Al final del 2000 disputà, a Teheran, el títol mundial de la Federació Internacional d’Escacs FIDE contra l’indi Viswanathan Anand, que el vencé

Es proclamà campió del món el 1894 en vèncer Wilhelm Steinitz, títol que conservà fins el 1921 La seva tècnica es distingí pel caràcter eminentment posicional, continuador del de Steinitz, i donà una embranzida definitiva a la nova concepció del joc d’escacs

Gran Mestre des del 1995, el seu màxim ELO foren 2560 punts i arribà a la posició 236 del rànquing mundial 2003 Ha estat campió d’Espanya juvenil 1984, subcampió d’Europa juvenil 1985 i campió d’Espanya absolut 1987 Fou també subcampió del Torneig Internacional de Salamanca 1990 i guanyador del Torneig “B” de Wijk aan Zee, 1991 Per equips, assolí el subcampionat d’Espanya en tres ocasions amb la Unió Gracienca de Barcelona, tres cops més amb el CIDA de Las Palmas, i un cop amb el Club d’Escacs Reverte Albox d’Almeria Ha representat Espanya en cinc Olimpíades 1986, 1990, 1992, 2002, 2004 i…