Resultats de la cerca
Es mostren 3325 resultats
procediment de la farga catalana

Esquema d’una farga catalana composta de forn, trompa i sistema de forja i accionada per mitjà d’energia hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment per a l’obtenció del ferro per reducció del mineral, en què aquest era convertit, en una sola operació, en una matèria soldable i mal·leable per l’acció del carbó vegetal.
El metall no arribava a l’estat de fusió, sinó que romania convertit en una massa esponjosa amomenada masser Fou practicat als països de l’Europa occidental des de l’edat mitjana fins a la fi del segle XIX, i subsistí fins en aquesta època, malgrat el desenvolupament del sistema d’alt forn, gràcies a l’alta qualitat del ferro i l’acer obtinguts Malgrat el nom, no és d’origen català potser deu el nom al fet que les evolucions més essencials foren dutes a terme a Catalunya, o bé a la fama aconseguida per la perfecció del treball dels obradors catalans Tres elements eren…
fanga

Fangues de quatre i tres pues
Juan Masalle Fernández
Agronomia
Eina per a girar la terra composta d’una pala o forca de ferro posada al cap d’un mànec i en el mateix sentit d’aquest, el qual té, a la part superior, un mantí o una creuera perquè hom hi pugui fer força.
Hi ha tres menes de fangues de tres pues, de quatre pues i de pala Algunes tenen una trava o peça de ferro que uneix sòlidament les puntes de l’eina
Companyia Roca Radiadors
Economia
Empresa de radiadors i material sanitari fundada a Gavà el 1917 pels germans Roca, que el 1914 fabricaren, als tallers de Manlleu, els primers radiadors de ferro fos.
El 1925 començaren la fabricació de banyeres de ferro fos, el 1936 la de material sanitari, el 1963 la d’aparells de climatització i el 1980 la de ceràmica per a revestiments i paviments, sectors en els quals s’ha unit als líders mundials De capital totalment familiar, la seu és a Barcelona i, de les 15 fàbriques 1999, 6 són als Països Catalans A la resta de l’Estat espanyol té fàbriques a Alcalá de Henares, Alcalá de Guadaira Andalusia i Cortes Navarra Les restants es reparteixen entre Portugal, Itàlia, Polònia, l’Argentina i la Xina El Grup Roca és format per 13 societats…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
destral

Destral
© Fototeca.cat
Etnografia
Oficis manuals
Militar
Eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un extrem i que en l’altre té un ull on encaixa un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de la tècnica…
ferroaliatge
Tecnologia
Cadascun dels aliatges del ferro amb certs elements, metàl·lics o no metàl·lics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials i en l’obtenció d’altres aliatges als quals hom vol conferir unes propietats determinades.
Alguns són emprats també com a desoxidants per llur capacitat de fixació de l’oxigen Els elements d’aliatge més comuns són el crom, el manganès, el molibdè, el silici, el titani, el vanadi i el tungstè Sovint, malgrat el nom, el ferro n'és l’element minoritari L’ús dels ferroaliatges en siderúrgia es remunta a l’any 1856 El 1850 hom havia descobert, casualment, les característiques especials de l’acer obtingut a partir d’un mineral amb una certa quantitat de tungstè El ferromanganès fou descobert el 1866, i el 1869 hom descobrí el ferrocrom Hom els pot obtenir en alt forn, en…
nitroprussiat
Farmàcia
Química
Cianocomplex de ferro.
La seva sal sòdica nitroprussiat sòdic és emprada per al reconeixement de l’ió sulfur S = , amb el qual dóna una coloració vermella fugaç, que és deguda al compost Na 4 FeNCN 5 NOS La sal sòdica té activitat com a fàrmac vasodilatador El seu dihidrat es presenta en forma de cristalls de color vermell, molt poc solubles en alcohol, i solubles en 2,3 parts d’aigua La solució aquosa és inestable en presència de llum En medicina és emprat per via intravenosa en les crisis hipertensives ja que actua produint vasodilatació perifèrica directa
ferrós | ferrosa
fèrric | fèrrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina