Resultats de la cerca

Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols

Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània

Fou denunciat pel bisbe de Barcelona Frodoí, a l’assemblea d’Attigny 874, pel fet d’haver obtingut per precepte reial l’església de Sant Esteve, del bisbat de Barcelona, i d’haver-hi celebrat reunions de pagesos Sembla ésser un dels dissidents que, amb els preveres Baió de Terrassa i Tirs de Barcelona, celebraven en ritu visigòtic, en oposició al bisbe franc Frodoí

És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87

Fill de Clotari I, es repartí el reialme franc amb els seus germans Guntram I i Khilperic I Establí la capital a Metz i lluità sovint contra els àvars El 566 es casà amb Bruniquilda , filla d’Atanagild, rei dels visigots, la qual atià les lluites en el seu germà Khilperic Arribà a conquerir Nèustria, però morí assassinat per dos sicaris de Fredegunda, amant de Khilperic

Hom abolí les duanes interiors i fou adoptat un aranzel comú Tots els membres acceptaren el sistema de tarifa única i la constitució d’un fons comú amb el 20% dels drets d’importació Fruit d’aquest acord ha estat una considerable coordinació de la política industrial i l’establiment d’un únic banc central, la Banque Centrale de l’Afrique Central 1973, que emet el franc CFA

D’origen franc, fou educat al palau reial del rei Carles III el Simple, el qual l’imposà com a bisbe de Girona, contra l’habitud de nomenar bisbes gent de la terra Assistiren a la seva consagració l’arquebisbe de Narbona, els bisbes d’Urgell i de Barcelona i el comte Guifré II de Barcelona Refermà l’autoritat franca a Catalunya, sobretot després de la mort de Guifré II

Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana, fou ocupada per vàndals segle V i bizantins segle VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà ibn…

Fou construït entre el 1381 i el 1418 En dirigiren les obres Andreu Julià, que el projectà, i Josep Franc Pere Balaguer feu 1414 la decoració del cos més alt i Martí Llobet projectà un coronament, que restà inacabat S’inspira, sembla, en el campanar de la seu de Lleida L’espadanya és del segle XVII Serví sovint de punt de guaita Ha esdevingut el monument simbòlic de la ciutat de València