Resultats de la cerca

Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a Llotja Anà a Madrid el 1891 De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que collaborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” 1909, on sovint signava Faune El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica a la Sala Parés Les seves peces foren premiades a Madrid 1924, París 1925, Filadèlfia 1926 i Barcelona 1929 Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923 Treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937 El seu estil és classificable…

Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural Aplegà una important collecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar Roses

Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé, d’Oscar…

Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà amb escrits literaris i patriòtics en  La Bandera Catalana , publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya , La Renaixença i La Illustració Catalana Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber  que dirigí en 1878-80 i Calendari Català  on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença , i de les quals fou molts anys secretari de redacció El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves escriví també, en el mateix gènere Tot per ella 1894,…

Format a Llotja amb Fèlix Mestres, anà un temps a París Dedicat en principi professionalment al disseny de mobles, es presentà com a pintor al Saló de Tardor de Barcelona de l’any 1938 Exposà individualment a Barcelona des del 1941 Freqüentà Marià Pidelaserra i formà part del grup de La Campana de Sant Gervasi, amb Sucre, Jansana, Manolo, Gol i d’altres El seu estil, derivat de l’impressionisme, ha estat qualificat d’espiritualista per la ingravidesa de les seves figures Les dues amigues , Museu d’Art Modern de Barcelona El 1967 li fou dedicada una exposició d’homenatge al palau de la…

Format a Llotja Fou premiat a exposicions de Barcelona i de Madrid, on el 1878 guanyà primera medalla a l’Exposició Nacional amb Verge mare actualment al Museo de Arte Moderno de Madrid, que és exponent de l’estètica natzarenista en el camp de l’escultura Des del 1878 fou professor de l’Escuela Especial de Pintura y Escultura de Madrid i des del 1899 acadèmic de San Fernando La seva producció se centrà en imatges religioses per a esglésies

Llicenciat a Barcelona 1911 i professor a la Universitat de la mateixa ciutat 1911-16, amplià estudis a París 1917 Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la Universitat de Salamanca 1918 i Sevilla 1919 Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa

Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900,  La filla del marxant 1906 i  Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910,  La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911

Membre de la Unió Socialista de Catalunya des del 1923, participà en la seva joventut al Teatre de l’Orfeó Gracienc i a l’Associació Obrera de Teatre S’incorporà com a locutor a Ràdio Associació de Catalunya el 1932, emissora de la qual fou director fins el 1939 Amb la instauració del franquisme, fugí a França, on, després d’un temps d’internament al camp de concentració d’Argelers, visqué a Perpinyà, i on durant l’ocupació nazi collaborà amb la resistència francesa Retornat a Catalunya el 1963, des del 1983 fou president d’honor de Ràdio Associació de Catalunya El 1984 fou distingit amb la…

Treballà per al diari La Veu de Catalunya Residí a París, on perfeccionà el seu ofici i, en tornar, fundà la impremta La Neotípia i, amb el seu germà  Lluís Millà i Gàcio , la Llibreria Editorial Millà 1901 Publicà L’art de la impremta a Catalunya 1949 i El Libro del Corrector , a més de nombrosos articles sobre arts gràfiques