Resultats de la cerca

Féu recerques en geometria, càlcul integral i diferencial, i establí l’axioma que duu el seu nom Publicà Vorlesungen über neue Geometrie ‘Cursos sobre la nova geometria’, 1882, on exposa els axiomes de la geometria descriptiva

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les biennals de Tòquio…

Féu importants investigacions sobre les amebes disentèriques, però és conegut sobretot pel fet d’haver descobert, el 1905, juntament amb EHoffmann, l’agent de la sífilis Treponema pallidum

És considerat el fundador de l’escola violoncellística alemanya Deixà òperes, una simfonia i deu concerts per a violoncel i orquestra, música de cambra, etc

Professor a Leipzig, a Viena 1947 i a Aquisgrà 1962, descriví l’home com a ésser instintivament incert, relacionat necessàriament amb la realització de principis espirituals i de creacions culturals Escriví Der Mensch Seine Natur und seine Stellung in der Welt ‘L’home, la seva natura i la seva posició en el món’, 1940 i Sozialpsychologische Probleme in der industriellen Gesellschaft ‘Problemes sociopsicològics en la societat industrial’, 1949

Estudià medicina a Leipzig per fugir de la guerra dels Trenta Anys, viatjà per Rússia i per Pèrsia Deixeble d’Opitz, és un dels lírics barrocs més importants d’Alemanya Els seus sonets, les seves odes i els seus epigrames foren recollits en el volum Teutsche Poemata ‘Poemes alemanys’, 1642 També escriví càntics religiosos, plens d’una austeritat luterana

Estudià a Rostock i a Pàdua, on conegué Andrea Cesalpino Fou un dels primers defensors moderns de la teoria atòmica, destacà la importància de la disciplina matemàtica per al pensament i desenvolupà un mètode de classificació dels éssers vius, derivat del de Cesalpino, basat en l’existència de gèneres i espècies naturals que influí posteriorment en les concepcions de Linné

Investigà els efectes del buit, inventà una màquina pneumàtica i experimentà que en el buit el so no es propaga, hi és impossible la combustió i els animals hi moren El 1654 féu l’experiència dels hemisferis de Magdeburg Escriví i publicà Experimenta nova, ut vocatur Magdeburgica, de vacuo spatio 1672

Destaquen entre les seves obres Gedichte 1802, Parthenais oder Die Alpenreise 1802-03 i, en prosa, el llibre de viatges, a la manera de Sterne, Labyrinthen 1792-93

Estudià amb JAP Schulz i el 1805 fou nomenat organista de la catedral de Copenhaguen A partir del 1819 treballà com a compositor de la cort, tot combinant aquesta tasca i la de professor a la universitat de la mateixa ciutat Escriví set simfonies estilísticament emparentades amb les obres de J Haydn, més d’una vintena de cantates religioses, música per a teclat i sis singspiele estrenats al Kongelige Teater, d’entre els quals destaca Sovedrikken 'Somnífers', 1809 Publicà diversos reculls de lieder que, seguint les empremtes del seu mestre, el convertiren en un dels grans recreadors del gènere…