Resultats de la cerca

Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII

És autor de l’assaig, elogiat per Ricardo i per Malthus, Observations on the circumstances which Influence the Condition on the Labouring Classes of Society 1817, on estudia la transformació del capital circulant en fix

Ha publicat The Floating Opera 1956, Chimera 1972, Letters 1979, que ha estat comparada —per la complexitat— amb l' Ulisses de Joyce, Sabbatical 1982, que conté elements autobiogràfics, The Last Voyage of Somebody the Sailor 1991, Once Upon a Time 1994, entre d’altres

Collaborà en les expedicions de Back, Ross, Franklin i Beechey Viatjà per l’Àfrica i la Xina i en recollí les impressions en Travels in China 1804 i Travels into the interior of South Africa 1806 En l’obra An autobiographical memoir 1847 exposa les seves experiències a l’almirallat britànic

El 1606 abandonà el seu país anà de primer a París i després a Roma 1616 El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae , a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gallicanes paternes amb Publicae vindiciae París, 1612 Fou l’autor d’una obra allegòrica contra les guerres religioses, Argenis París, 1621, molt traduïda i reeditada Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí Amb el pseudònim d' Euphormio Lusininus, escriví Satyricon 1603-07, contra els jesuïtes

Estudià a Oxford i a París Fou arxidiaca d’Aberdeen des del 1357 És autor d’un llarg poema èpic, The Bruce ~1375, molt acurat en les dades històriques, on canta els fets dels herois escocesos Robert Bruce i James Douglas

Després dels seus estudis al Trinity College of Music Orchestra i al Royal Academy of Music de Londres, inicià l’estudi de violoncel Les seves primeres intervencions com a director d’orquestra foren amb la British National Opera Company 1926 Posteriorment fou director de la Scottish Orchestra 1933-37 Substituí Toscanini a la New York Philarmonic Symphony 1936-42 Del 1943 fins a la seva mort fou director titular de l’orquestra Hallé de Manchester i, del 1962 a 1967, també director principal de la Houston Symphony Orchestra de Texas

Autor de drames històrics, a la manera de Racine, sentimentals i eròtics, obtingué un gran èxit durant la Restauració anglesa Virtue betrayed or Anna Bullen ‘La virtut traïda o Anna Bolena’, 1692, The Island Queens or The Death of Mary, Queen of Scotland ‘La reina de l’illa o la mort de Maria, reina d’Escòcia’, 1684, etc

Influït al principi per l’obra de T Gainsborough, aconseguí després un estil personal i destacà principalment en el camp del retrat i del paisatge Mrs Ann Hawkins , Els llenyataires , Tate Gallery, Londres

Publicà el seu primer volum el 1931, A Garden Revisited , i s’ha distingit especialment com a editor i promotor d’un bon nombre de colleccions de poesia Començà a ésser editor de la mà de Leonard i Virginia Woolf, de qui fou soci a The Hogarth Press, l’editorial que ells fundaren, circumstància que rememora en el volum Thrown to the Woolfs 1978