Resultats de la cerca

Estudià a Oxford Publicà Collected Poems 1958, que aconseguí un èxit extraordinari, i Summoned by Bells ‘Cridat per les campanes’, 1960, mena d’autobiografia en vers El 1972 fou nomenat Poet Laureate Els seus darrers llibres foren Church Poems ‘Poemes d’església’, 1981 i Uncollected Poems 1982

Es donà a conèixer amb Poems 1942, i posteriorment demostrà la potència de la seva veu poètica en Hommage to Mistress Bradstreet 1956, on reivindica la figura d’aquesta poetessa i mostra la influència de la poesia de Yeats i Auden Dream Songs 1964 li valgué el premi Pulitzer, i His Toy, his Dream, his Rest 1968, el National Book Award Pòstumament li foren publicades Delusions, Etc 1972, una novella que deixà inacabada, Recovery 1973 i un volum que conté 42 poemes inèdits, Henry's Fate and other Poems 1967-1972 1977

És autor d’estudis importants sobre la musculatura llisa de l’urèter i sobre les tècniques de lligadura quirúrgica de les artèries

Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII

És autor de l’assaig, elogiat per Ricardo i per Malthus, Observations on the circumstances which Influence the Condition on the Labouring Classes of Society 1817, on estudia la transformació del capital circulant en fix

Ha publicat The Floating Opera 1956, Chimera 1972, Letters 1979, que ha estat comparada —per la complexitat— amb l' Ulisses de Joyce, Sabbatical 1982, que conté elements autobiogràfics, The Last Voyage of Somebody the Sailor 1991, Once Upon a Time 1994, entre d’altres

Collaborà en les expedicions de Back, Ross, Franklin i Beechey Viatjà per l’Àfrica i la Xina i en recollí les impressions en Travels in China 1804 i Travels into the interior of South Africa 1806 En l’obra An autobiographical memoir 1847 exposa les seves experiències a l’almirallat britànic

El 1606 abandonà el seu país anà de primer a París i després a Roma 1616 El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae , a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gallicanes paternes amb Publicae vindiciae París, 1612 Fou l’autor d’una obra allegòrica contra les guerres religioses, Argenis París, 1621, molt traduïda i reeditada Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí Amb el pseudònim d' Euphormio Lusininus, escriví Satyricon 1603-07, contra els jesuïtes

Estudià a Oxford i a París Fou arxidiaca d’Aberdeen des del 1357 És autor d’un llarg poema èpic, The Bruce ~1375, molt acurat en les dades històriques, on canta els fets dels herois escocesos Robert Bruce i James Douglas

Després dels seus estudis al Trinity College of Music Orchestra i al Royal Academy of Music de Londres, inicià l’estudi de violoncel Les seves primeres intervencions com a director d’orquestra foren amb la British National Opera Company 1926 Posteriorment fou director de la Scottish Orchestra 1933-37 Substituí Toscanini a la New York Philarmonic Symphony 1936-42 Del 1943 fins a la seva mort fou director titular de l’orquestra Hallé de Manchester i, del 1962 a 1967, també director principal de la Houston Symphony Orchestra de Texas