Resultats de la cerca

És pròpia del NE de l’Amèrica del Sud Les llavors, d’endosperma molt dur, són conegudes amb el nom de vori vegetal i són usades en la fabricació de botons, daus, escacs i objectes varis

Deixeble del llavors bisbe de Girona, Benet de Tocco, li dedicà la comèdia, escrita amb finalitat pedagògica, Sylva comoedia de vita et moribus , publicada a Barcelona el 1576 conjuntament amb un mètode de predir els dies

Es troba, juntament amb farnesol, en l’oli obtingut destillant les llavors de la planta exòtica Hibiscus abelmoschus , i li dóna la seva olor distintiva És emprat com a aromatitzant, com a perfum i com a fixador

Les seves branques més importants són l' antracologia estudi dels carbons, l’estudi de les fustes, la paleocarpologia estudi de fruites i llavors, la palinologia estudi del pollen i l’estudi dels fitòlits components minerals de les plantes

És originària de l’Àfrica occidental i és conreat també en altres regions intertropicals Els fruits forneixen l' oli de palma , i les llavors, l' oli de palmiste , amb els quals són obtinguts margarines, sabons, lubrificants, etc oli

Les flors són blanques o rosades, neixen dels verticils a l’extrem de la tija i tenen bràctees verdes i pètals llargs Es propaga per esqueixos i llavors Les fulles fresques, esmicolades, s’usen per a aromatitzar amanides

Clodoveu, aliat amb el rei burgundi, Gundebald, vencé el visigot prop de Poitiers Alaric morí en el camp de batalla El resultat fou la desaparició del regne de Tolosa De llavors ençà els visigots dominaren només la Narbonesa

S'esdevé només en alguns microorganismes, algues i plantes superiors, en regions de ràpid consum de lípids, com són ara les llavors que emmagatzemen lípids, i que durant la germinació i mitjançant aquest cicle, es transformen en glúcids

També pot ésser causada per Botrytis sp i Sclerotynia sp La planta s’infecta per les ferides i els símptomes són podridura tova de color fosc marró de fruits i flors, i marciment de llavors, brots joves i fulles

Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just llavors…