Resultats de la cerca
Es mostren 3107 resultats
aranya domèstica

Aranya domèstica
Kelly Fuerstenberg (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Aranya que viu a l’interior de les cases en plena zona urbana.
Fa la teranyina als racons de les parets Fabrica al fons de la tela un petit tub, on s’amaga esperant la presa
capil·lar limfàtic
Anatomia animal
Cadascun dels petits vasos limfàtics on s’inicia la circulació limfàtica i s’acumula la limfa procedent dels teixits.
Tenen una forma irregular, i les parets són constituïdes per un endoteli que no és recobert per perícits, com el dels capillars sanguinis
repalassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 60 a 130 cm d’alt, de fulles grosses, amplament ovades i cordades a la base, i de capítols ovoides, amb un involucre de bràctees imbricades, rígides i uncinades, reunits en inflorescències racemoses laxes.
Es fa en vorades de camins, en llocs herbosos, al costat de parets, etc, a tot Europa L’arrel és oficinal, amb virtuts depuratives
Casa forta de la Serra del Castellar (Oliola)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest antic casal, l’origen del qual és totalment ignorat ECSA - J Bolòs Vestigis d’una casa forta o petit castell situats al costat de la masia de la Serra del Castellar, entre les ruïnes del que foren les seves dependències Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa 34-13329 Situació 31TCG527415 Casa La casa forta de la Serra del Castellar tenia una planta gairebé quadrada, amb una longitud —de N a S— d’uns 17 m i amb una amplada semblant De fet, però, allà on es conserven més bé els murs és al costat oest, on es pot…
riera de Tenes

La riera de Tenes en primer pla, amb Lliçà de Vall (Vallès Oriental) al fons
© Fototeca.cat
Riera
Riu del Vallès Oriental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al collector entre Montmeló i Mollet del Vallès
verdet
Botànica
Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies.
Formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de bases, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon
pinacòcit
Anatomia animal
Cadascuna de les cèl·lules ectodèrmiques planes que entapissen el cos dels porífers, de les quals formen l’endoderma.
En els del tipus sícon entapissen l’exterior del cos i la cavitat gastral en els del tipus lèucon recobreixen solament les parets interiors de la cavitat gastral
sac aneurismal
Anatomia animal
Sac que formen les parets dilatades d’una artèria afectada d’un aneurisma sacciforme.
blanc de calç
Química
Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblaquinar parets, façanes, habitacions, etc.
El blanc és degut al carbonat de calci format com a resultat de la combinació de la calç òxid de calci amb el diòxid de carboni de l’aire
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no sempre hi és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina