Resultats de la cerca

Membre del Futbol Club Barcelona i del Club Atlètic Lleida, fou campió català dels 800 m a l’aire lliure 1998 i dels 800 m en pista coberta 1996, 1998

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1925 i hi romangué fins a la temporada 1928-29 Guanyà el Campionat de Catalunya 1929 i la Copa 1929, encara que no disputà la final Jugà amb la selecció catalana en dues ocasions Posteriorment, jugà al Racing de Madrid

Becat a la Residència Blume 1974-79, fou atleta del FC Barcelona 1972-83 El 1982 es llicencià per l’INEFC i ingressà a la Direcció General de l’Esport i, des del 2012, coordina les actuacions sectorials i els projectes formatius del Consell Català de l’Esport Dirigí l’Escola Catalana de l’Esport 1982-12 Rebé el primer premi de la FIEP Catalunya a la millor trajectòria en el desenvolupament de la formació de les activitats físiques i esportives 2012

Format al Club Esportiu Canaletes, fou campió d’Espanya júnior dels 400 m tanques 1993 i campió de Catalunya absolut en la mateixa prova 1995 També fou atleta del Club Natació Poble Nou i del Futbol Club Barcelona

Pivot format a les categories inferiors de l’Indústries García, conegut com Palote Debutà amb el primer equip a divuit anys Visqué el canvi de denominació del club a Marfil Santa Coloma, i en formà part fins a la temporada 2003-04 Posteriorment, jugà al Futbol Sala Martorell 2004-06, al Futbol Club Barcelona 2006-09, un altre cop al Marfil Santa Coloma 2009-10, al Pozo Murcia Futbol Sala 2010-11 i al Playas de Castellón Futbol Sala 2011-12 Guanyà tres Copes de Catalunya 2004, 2005, 2008 Fou quinze vegades internacional amb la selecció espanyola

Competí representant el Club de Boxa Prat de Llobregat Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà 1993 Formà part de la selecció espanyola que disputà els Jocs Mediterranis 1997 També competí com a boxejador professional en la categoria de pes supermitjà

Pioner a Catalunya, s’inicià al Club Fuji de la Seu d’Urgell i competí entre el 1984 i el 1995 Fou campió de Catalunya i d’Espanya individual en més d’una ocasió, però destacà en dobles Fent parella amb Miquel Andorrà, conquerí diversos títols estatals durant la segona meitat dels anys vuitanta

Fou director de l’Acadèmia de Belles Arts de Maracaibo del 1945 al 1960, any que anà a París Dins les propostes de l' op art , realitzà quadres cinètics realitzats amb un plafó de fons solcat per línies fines molt pròximes i una sèrie de barres penjades davant que s’interfereixen òpticament Això dóna joc a moviments visuals insospitats quan l’espectador canvia de posició respecte al plafó

Estudià a Granada i es doctorà el 1870 El 1874 ocupà la càtedra d’higiene de la Universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge Fundà la Gaceta Médica Catalana , que dirigí durant quaranta anys Autor d’obres mèdiques, com Fiebre amarilla 1870 i Tratamiento del hidrocele 1876, i d’una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer 1917

Donzell Estudià a Salamanca, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, oïdor de l’audiència de Catalunya, jutge civil de Cremona, canceller de Milà, jutge del Consell Collateral i lloctinent de la Cambra de la Summària de Nàpols Durant la guerra dels Segadors inicià la impressió de l’obra d’Esteve de Corbera Cataluña vindicada però, forçat a abandonar Nàpols, ho deixà a cura del carmelità José Gómez de Porres, que l’enllestí el 1678 El 1669 obtingué privilegi de noble, i fou regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Publicà una monografia sobre el Digest De fugitivis , 1651, dos…