Donzell. Estudià a Salamanca, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, oïdor de l’audiència de Catalunya, jutge civil de Cremona, canceller de Milà, jutge del Consell Col·lateral i lloctinent de la Cambra de la Summària de Nàpols. Durant la guerra dels Segadors inicià la impressió de l’obra d’Esteve de Corbera Cataluña vindicada; però, forçat a abandonar Nàpols, ho deixà a cura del carmelità José Gómez de Porres, que l’enllestí el 1678. El 1669 obtingué privilegi de noble, i fou regent de la cancelleria del Consell d’Aragó. Publicà una monografia sobre el Digest (De fugitivis, 1651), dos opuscles de formalisme judicial i sis de caràcter públic, un sobre l’assassinat del virrei de Sardenya, el marquès de Camarasa Manuel Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza. Polemitzà contra Francesc Martí i Viladamor (1648).