Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
Rebrot de la covid-19 a Alemanya
Medicina
El govern del land del Rin del Nord-Westfàlia ordena confinar el districte de Gütersloh uns 650000 habitants per un rebrot de la covid-19 en un dels escorxadors més grans d’Europa que contagia més de 1500 treballadors Aquest contagi massiu dona lloc a un debat sobre les condicions sanitàries de la indústria càrnica, ja que en altres plantes d’aquest sector a Europa es detecten rebrots El dia 7 de juliol un tribunal ordena l’aixecament del confinament previst per al dia 10
indoeuropeu | indoeuropea
Història
Individu d’un poble, d’origen obscur (bé que actualment alguns historiadors el consideren oriünd de les estepes asiàtiques).
Per raons de clima i per motius socioeconòmics, efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península indostànica segle XIII aC, i també, posteriorment ~segle XI aC, vers el nord d’Alemanya, les Illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia Coneixedors de la metallúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s’imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització
Frederic I de Württemberg
Història
Duc (1797-1803), primer elector (1803-06) i primer rei de Württemberg (1806-16).
Fill del duc Frederic Eugeni I S'uní a la segona coalició contra França, però el seu ducat fou envaït i hagué de retre's 1802 Combaté Àustria aliat amb Napoleó, que li atorgà una gran part de les possessions d’aquella a Suàbia 1805, i el títol de rei l’any següent El 1806, en entrar a la Confederació del Rin, s’annexà alguns principats i, per la pau de Viena 1809, territoris austríacs Nogensmenys, s’uní a la coalició del 1813 contra França
Baden
Geografia històrica
Antic estat d’Alemanya sorgit de la unificació dels dominis de la casa de Baden i del procés de dissolució del Sacre Imperi.
S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una…
la Bèlgica
Província
Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.
La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris
Alamània
Regió habitada pels alaman.
Als segles VII i VIII es concretà a l’E del Rin i a l’alt Danubi al N del llac de Constança i a l’E de Baviera Entrà a formar part del regne franc de Borgonya al segle VI d’Austràsia, Baviera, al segle IX i de l’imperi francogermànic convertida en ducat al segle X, desaparegué el 1096 en ésser repartida entre el Zähringen i els Staufen Algunes llengües romàniques n'han derivat el nom modern corresponent a una gran part del que fou imperi germànic
Condemna per a un exguardià d’Auschwitz
Reinhold Hanning, de 94 anys, és condemnat a cinc anys de presó per participar en qualitat accessòria en l’assassinat en massa de 170000 persones al camp d’extermini d’Auschwitz Del 1942 al 1944 Hanning va ser soldat de les SS en aquest camp de concentració En el judici, que ha tingut lloc a la ciutat de Detmold Rin del Nord-Westfàlia al llarg de quatre mesos, va manifestar que coneixia la funció del camp, però que no va fer res per impedir-la, i que se’n penedia
ceràmica de bandes
Arts decoratives
Ceràmica neolítica feta a ma, de formes senzilles, decorades amb línies incises de meandres i d’espirals, formant bandes.
Ha donat nom a la cultura d’agricultors més antiga de bona part d’Europa, del sud del llac Balaton, Hongria occidental, a l’estuari de l’Oder i del Rin fins al Vístula Començà abans del 4000 aC, i durà més d’un milleni Hom suposa que fou originada per una sèrie d’onades de colonitzadors, arribades de Pròxim Orient i que seguiren en bona part la ruta danubiana, pertanyents a un poble de tipus antropològic mediterrani Aquesta cultura, ultra el nom de cultura de la ceràmica de bandes , ha rebut el de danubiana
burgundi | burgúndia
Història
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula. Al s III els burgundis anaren cap a Occident, i vers el 260 foren rebutjats per Probe.
Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya
ien
Economia
Unitat monetària principal del Japó.
És dividida en 100 sen i 1000 rin Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí una considerable estabilitat interna Des del 1971, les crisis del sistema monetari internacional, les devaluacions del dòlar i les pressions dels EUA per tal de frenar les exportacions japoneses, portaren a revaluar-lo 308 iens per dòlar La nova devaluació del dòlar del 1973 obligà el ien a mantenir-se en règim de flotació, amb grans oscillacions en les equivalències La liberalització dels mercats financers internacionals 1984 possibilità l’entrada del ien al mercat internacional del diner
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina