Resultats de la cerca

Estudià dret i exercí com a advocat Començà a produir pellícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta , de R Rossellini 1945, La strada , de F Fellini 1954, La Ciociara , de V de Sica 1955, Dr Zhivago , de D Lean 1965, guanyadora de sis Oscars, Matrimonio all’italiana 1965, V de Sica, Zabriskie Point , de M Antonioni 1970,…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Els seus primers treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials Amb Jordi Ballester el 1966 fundà l’ Equip Realitat , en el qual desenvolupà la seva obra fins que se separà de Ballester 1976 Posteriorment començà una trajectòria personal, en la qual destaquen les escultures de temes típicament urbans amb uralita i cartó cosit Explorà també les possibilitats del grafit amb característics clarobscurs tridimensionals Rebé, entre altres guardons, el premi…

Alumne d’Alfredo Kraus a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, debutà el 1996 amb L’elisir d’amore al seu país natal i, des de llavors, s’ha presentat als principals teatres del món, particularment d’Itàlia i Espanya El 1997 es convertí en el primer cantant del seu país en actuar a La Scala de Milà i el 1998 debutà al Teatro Real de Madrid ambdues vegades en el paper de Rodolfo, de La bohème L’any 2001 el director d’escena Graham Vick el vetà per a cantar el duc de Màntua, de Rigoletto , en el coliseu líric de Madrid, a causa del seu aspecte físic, fet que provocà aïrades…

Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954 Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya El 1950 començà a fer gires internacionals Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S Bezrodnyj i amb el violoncellista ME Khomicer El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels conservatoris de…

Estudià al Conservatori de l’Estat de Bulgària, i debutà a Sofia el 1957 amb Eugeni Oneguin Després d’haver ampliat estudis a Itàlia, el 1961 es presentà a la Scala de Milà amb Beatrice di Tenda , i un any després ho feu a San Francisco i al Metropolitan de Nova York Després d’actuar a Salzburg, Londres i Moscou, el 1973 cantà a Torí Les vespres sicilianes , de G Verdi, amb motiu de la reobertura del Regio Teatro de la ciutat Especialitzada en el repertori dels autors veristes, s’ha convertit en la intèrpret de referència dels papers de Cio-Cio San Madama Butterfly , Tosca i Manon Lescaut…

Es formà en belles arts a la Universitat de Salamanca i a la Rijksakademie d’Amsterdam 1985-92 Escultora i performer , la seva obra es mou en les fronteres que separen realitat i ficció A través de la investigació de la construcció de ficcions, ofereix una visió autoreflexiva de l’individu i del seu entorn, especialment des de la perspectiva femenina Ha participat en certàmens d’art internacionals, com ara Manifesta Luxemburg, 1998, la Biennal d’Istanbul 2003, Münster Sculpture Projects Rin del Nord-Westfàlia, 2007 i la Biennal de Sydney 2008 La seva obra ha estat exposada en museus de…

Inicialment dedicat a la pintura, executà obres amb referències autobiogràfiques Posteriorment derivà cap al camp de les installacions, en les quals usà la fotografia com a suport de la posada en escena, tot cercant la reacció de l’espectador A partir del 1974 començà la producció d’històries humorístiques, i des del 1978 destaquen les seves Composicions , obres en què plantejà el tema de la sacralitat de l’art És autor també de composicions teatrals, i l’any 1984 inicià un nou cicle, els teatres d’ombres, on tornà a la representació bidimensional com una referència al cinema Els anys 1975 i…

La seva poesia gira entorn de l’essència i la transcendència humanes, cap a una poètica metafísica relacionada amb la poesia pura D’entre la seva obra cal destacar A modo de esperanza 1955, Poemas a Lázaro 1960, El inocente 1970, Interior con figuras 1976, Tres lecciones de tinieblas 1980, Mandorla 1982, El fulgor 1984, No amanece el cantor 1992, Premio Nacional de literatura 1993 i Nadie 1997 Pòstumament, aparegué Fragmentos de un libro futuro 2000, Premio Nacional de poesia 2001 La seva obra poètica en gallec fou recollida en el volum Cántigas de Alén 1996 Publicà els volums d’assaig La…

Es formà amb el seu pare, Enrique García Marco, violinista de l’Orquestra Nacional d’Espanya Continuà els seus estudis al Reial Conservatori de Música de Madrid amb Luis Antón, i es perfeccionà al Royal College of Music de Londres, on fou deixeble d’Antoni Brosa L’any 1960 obtingué el primer premi en el Concurs Pablo de Sarasate i el 1967 s’erigí en guanyador de la Medalla Harriet Cohen També estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache Durant molts anys residí a Londres, on fou violí concertino de l’English Chamber Orchestra, formació que dirigí en nombroses ocasions Fou director…

Fill de  Joan Carles I d’Espanya  i de Sofia de Grècia , accedí al tron el 19 de juny de 2014, un cop aprovada i signada pel seu pare la llei orgànica d’abdicació, per la qual rebé el títol de comte de Barcelona, entre d’altres Fins a la proclamació, en qualitat d’hereu al tron d’Espanya, detingué els títols que hi són associats príncep d’Astúries des del 1977 i, pel que fa a Catalunya, també els de duc de Montblanc, comte de Cervera, príncep de Girona i senyor de Balaguer D’altra banda heretà també el títol de cap suprem de les forces armades En arribar a la majoria d’edat 1986…