Resultats de la cerca

Fou professor a Glasgow i a l’University College de Londres Arran dels seus estudis sobre l’absorció de gasos per líquids, determinà la llei de difusió que porta el seu nom Hom el pot considerar l’iniciador de la química colloidal, en fixar els conceptes de colloide, cristalloide i osmosi Un recull dels seus treballs es troba a Elements of Chemistry 1837

Membre de la Cambra dels Comuns 1613, formà part del consell privat de Carles I 1629 Nomenat lord diputat d’Irlanda 1632-39, aplicà una política autoritària Tornà a Anglaterra, i s’oposà als puritans i als escocesos Acusat d’alta traïció pel parlament, fou executat

Marí anglès, lluità contra els EUA i contra Napoleó Elegit diputat, inicià una campanya contra la corrupció a la marina, per la qual cosa fou deposat dels seus càrrecs i empresonat Comandà l’armada de Xile i el Perú, i després la del Brasil, en la lluita per la independència Havent tornat a Europa, dirigí la flota grega contra els turcs Quant tornà a Anglaterra fou rehabilitat i aconseguí el grau d’almirall

Estudià cant a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1954 en l’estrena nord-americana de Capriccio R Strauss El 1958 fou contractat per la Deutsche Oper de Berlín, on es presentà amb el paper d’Escamillo Carmen Representà el mateix paper al Covent Garden de Londres 1960, escenari que revisità amb diversos papers de R Wagner A partir d’aleshores fou convidat a Bayreuth, i hi actuà assíduament fins el 1975 amb els principals personatges wagnerians, com ara els de Wotan, Donner, Amfortas i Gunther Del 1966 al 1980 cantà al Metropolitan de Nova York, especialment en òperes de G…

Ambaixador a Constantinoble 1799-1803 Traslladà a Anglaterra les escultures del Partenó i de l’Erectèon anomenades Elgin Marbles

Graduat en història i ciència per la universitat de Harvard 1960, estudià llengües semítiques a la universitat de Barcelona 1960-61 i posteriorment obtingué un Màster a la universitat de Colúmbia 1963 i el doctorat per la universitat de Harvard 1968 Professor adjunt d’història a la universitat de Texas 1968-72, des del 1972 és catedràtic d’història i geografia de la Universitat de Boston, de la qual ha estat cap del departament d’història 1984-89 i 1994-95 i director de l’Institute for Medieval History 1998-2003 Ha estat professor visitant a les universitats de València 1980 i de Montevideo…

Fill d’un mestre de Swansea, abandonà l’escola a setze anys i es posà a treballar de periodista al diari South Wales Evening Post Es donà a conèixer com a poeta amb 18 Poems 1934, any que abandonà el seu Galles natal, on tornà definitivament el 1937 en casar-se, malgrat que a Londres tingué la protecció de l’escriptora Edith Sitwell i el seu cercle La seva fama es consolidà amb Twenty Five Poems 1936 i The Map of Love 1939, volum que inclou també una sèrie de narracions que reflecteixen el concepte d’ell mateix com a poeta i anticipen alhora el volum autobiogràfic Portrait of the Artist as a…

Estudià filosofia a Harvard i a París, i sànscrit i hindi a Harvard El seu primer poema important fou The Love Song of Alfred Prufrock 1915 Fou professor de filosofia a Harvard i al Highgate College de Londres, fins que entrà a treballar al Lloyd Bank de Londres El 1922 publicà The Waste Land , que el consagrà com a poeta Fundà i dirigí 1922-39 la revista “The Criterion” Publicà The Hollow Men ‘Els homes buits’, 1925, Ash Wednesday ‘Dimecres de Cendra’, 1930 i Four Quartets ‘Quatre quartets’, 1945 traducció catalana de Lluís Aragó Juntament amb E Pound, fou el renovador de la poesia anglesa…

Fou pastor anglicà És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society 1798 Hom ha interpretat aquesta teoria fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica com una reacció davant el liberalisme del seu pare —amic de David Hume i deixeble de Rousseau—, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari…

Els seus treballs sobre l’aïllament i el cultiu de virus, com també sobre l’obtenció de vacunes antipoliomielítica, antirubeòlica, etc el feren mereixedor del premi Nobel de medicina de l’any 1954, compartit amb Enders i Robbins