Resultats de la cerca

Els realitzadors valencians Vicent Escrivà i Soriano i Carles Mira i Franco duen a terme respectivament les pellícules El virgo de Visanteta i La portentosa vida del padre Vicente

Presentà candidatures en les eleccions autonòmiques de 1980 4024 vots i en les legislatives de 1982 2597 vots Dirigents Juan Parra Balcells president, Santiago Brutau Cirera i Vicente Devesa Alonso vicepresidents Afinals de 1982 abandonà l’activitat política

Ramón Calderón deixa la presidència del Reial Madrid a causa de les acusacions de frau i de la pèrdua de confiança dels socis Vicente Boluda ocupa el càrrec deixat per Calderón fins a final de temporada, quan es convoquin eleccions

Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca 1786-87 i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d’Alcúdia i de Pollença Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas

Conserva les portes i murades del s XIII Esglésies romàniques de San Miguel, San Vicente i Nuestra Senyora del Campanario Església de Santa María s XV i església de San Pedro s XVII Palau dels Hurtado de Mendoza i altres cases senyorials

D’acord amb el creacionisme, l’única manera de relacionar-se amb la natura és creant com ella, no pas imitant-ne les creacions El màxim expositor de la doctrina fou el xilè Vicente Huidobro 1893-1948 durant els anys de la Primera Guerra Mundial

Vida i obra Fou catedràtic de la Facultat de Teologia de València Ordenat de sacerdot el 1942 a Gandia, exercí a les parròquies d’Espadilla i Vilafermosa del Riu Des del 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista A partir del 1950, fou professor de l’assignatura d’història eclesiàstica al Seminari de València i també de patrologia, paleografia i arxivística Ha estat membre fundador de l’Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i collaborador de la revista Anthologia…

S'obre des del cap de Sāo Vicente fins a la punta de Tarifa, en una extensió d’uns 350 km de costa baixa, formada per dipòsits d’alluvió Els rius principals que hi desguassen són el Guadiana, el Tinto, l’Odiel, el Guadalquivir, el Guadalete i el Barbate

Organitzat per la Penya Barcelonista de Sant Hilari, no es disputà entre el 1987 i el 1995 Vicente Egido, Pere Arco i Àngel Mullera, amb tres victòries cadascun, són els que l’han guanyat més vegades En categoria femenina, el rècord el té Gemma Masnou amb sis victòries

Participà a la batalla del cap São Vicente 1789 i a la de Trafalgar 1805 i fou governador de Cadis 1812 Empresonat per les seves idees liberals 1814-20, durant el Trienni Constitucional fou ministre de la guerra Condemnat a mort per Ferran VII, s’exilià a Anglaterra fins el 1832