Resultats de la cerca
Es mostren 1447 resultats
bureta

Bureta automàtica
© Bürkle
Química
Instrument de mesura de volums de solucions emprat en anàlisi volumètrica.
En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid…
vícitra vina
Música
Instrument cordòfon d’origen indi constituït per un mànec llarg, sense trasts, als extrems del qual hi ha dues caixes de ressonància esfèriques de la mateixa mida, tradicionalment fetes de carbassa, amb cinc cordes principals, tres bordons i onze cordes harmòniques.
Es toca amb un plectre en una mà mentre amb l’altra es pressionen les cordes amb una peça de vidre o de pedra, recolzant-lo a terra en posició horitzontal
Saint Helens
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de Merseyside, a Anglaterra, Gran Bretanya, 20 km al NE de Liverpool.
Forma part de la conurbació de Merseyside Situada a l’antiga reserva hullera del Lancashire, és avui centre de la indústria del vidre, però té també foneries, fàbriques de productes químics, etc
Piotrków Trybunalski
Ciutat
Capital del voivodat de Piotrków, Polònia.
Té indústries tèxtils, de la fusta, del vidre i del metall Fou seu 1577 del tribunal suprem de Polònia, d’on li ve el nom Té una notable església dels s XIV-XV
Vénissieux
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, França.
Situada a la riba esquerra del Roine, al S de Lió, té indústries metallúrgiques, tèxtils, químiques i elèctriques, i conserva en part l’antiga producció artesana d’objectes de pell i de vidre
lixiviador
Farmàcia
Química
Tecnologia
Aparell emprat per a lixiviar.
És un tub, lleugerament cònic, amb una aixeta de sortida i una boca de càrrega a la part superior N'hi ha de vidre, de metall, per a líquids volàtils, en calent, etc
marc
Art
Construcció i obres públiques
Armadura a manera de bastidor, generalment de fusta o de metall, que hom col·loca al voltant d’una porta, d’una finestra, d’un mirall, etc.
El marc fix d’una porta o una finestra va collat a l’obra, i és anomenat bastiment els dels batents serveixen de suport del vidre, la fusta, etc, de què són constituïts
Imperia
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Ligúria, Itàlia.
Creada per decret 1923, que fusionà en un de sol els municipis de Porto-Maurizio i d’Oneglia, és un centre agrícola i d’estiueig Té indústries alimentàries oleícoles, del ciment i del vidre
diòxid de zirconi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, dures (6,5 Mohs) i pesants (5,73 g/cm3), químicament molt inertes, que es fonen a 2 700°C.
Ocorre en la natura com a baddeleyita, i té aplicació com a refractari d’una gran resistència tèrmica, com a pigment, en les indústries de la ceràmica i el vidre i com a abrasiu
àcid polifosfòric
Química
Nom que hom dóna a les mescles complexes d’àcids fosfòrics de fórmula general Hn+2 PnO3n+1, en la composició de les quals intervé des de l’àcid pirofosfòric (n = 2) fins al metafosfòric (valors de n grans).
Té caràcter fortament àcid i és, a temperatura ambient, un líquid molt viscós o un vidre, dependent del valor mitjà de n És emprat com a deshidratant i com a agent catalític i segrestant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina