Resultats de la cerca

D’origen modest, hagué de treballar en feines diverses fins que l’èxit de Der Pfarrer von Kirchfeld ‘El rector de Kirchfeld’, 1870 li permeté de lliurar-se al teatre A més d’una quinzena de peces dramàtiques, que sovint insinuen el naturalisme, deixà narracions, d’entre les quals destaca la novella Der Sternsteinhof ‘La hisenda de Sternstein’, 1885, que, com la resta de la seva l’obra, és de tema rural i d’intencions didàctiques

Introductor del Romanticisme al seu país, escriví una gran quantitat d’obres teatrals Die Bekenntnisse ‘Les confessions’, 1834, Bürgerlich und romantisch ‘Burgès i romàntic’ 1835, Franz von Sickingen 1850, etc

S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA 1966-71, es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano Publicà  Mozart-Interpretation 1952, en collaboració amb la seva esposa Eva Halfar i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L van Beethoven 1970 Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’Europa Fou…

Debutà a Innsbruck el 1949 amb Der Freischutz de Weber La seva consagració arribà el 1951, quan cantà Sieglinde Die Walküre al Festival de Bayreuth, amb la qual es convertí en una de les majors intèrprets de Wagner i Strauss de la seva època Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, i al Liceu interpretà, entre d’altres, el paper de Kostelnicka de Jenufa de Janáček i la Comtessa de Pique Dame de Čajkovskij

Segon fill de Francesc I i de Maria Teresa, a la mort d’aquell rebé la Toscana, on, aplicant les doctrines del despotisme illustrat, promogué nombroses reformes, per a fer més eficient l’administració, desenvolupar l’economia millora de la situació de la pagesia i sotmetre l’Església a la seva autoritat supressió de la inquisició, 1787 Designat emperador a la mort del seu germà Josep II, restablí el domini austríac al Brabant i a Lieja 1790-91 i, a fi de tenir les mans lliures per a intervenir a França, on era reina la seva germana Maria Antonieta, resolgué les diferències sorgides amb…

El seu estil inicià el retorn de l’escultura austríaca a les formes clàssiques És autor de la decoració de l’escala del castell de Mirabell Salzburg, 1725, de Sant Martí i el pobre catedral de Bratislava i, a Viena, de l' Apoteosi de Carles VI 1734, de Perseu i Andròmeda ajuntament i de les escultures de la font del mercat nou 1739

És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del sentit de l’equilibri i de l’aparell vestibular, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina 1914 Mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, caigué presoner de l’exèrcit rus 1915 passà a Suècia, on fou professor a Uppsala 1917, i es naturalitzà suec Amb el seu nom és conegut el nistagme calòric prova de Bárány

A 17 anys féu representar el seu primer drama en vers Gestern ‘Ahir’, 1891 seguiren Der Tod des Tizian ‘La mort del Ticià’, 1892, Der Tor und der Tod ‘El boig i la mort’, 1893 i Der Abenteurer und die Sängerin ‘L’aventurer i la cantant’, 1899 Més endavant escriví versions de tragèdies antigues, com Elektra 1904 i Ödipus und die Sphinx ‘Èdip i l’esfinx’, 1905 Collaborà amb Richard Strauss com a llibretista Elektra 1909, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, 1911, Ariadne au Naxos 1912-16, Die Frau ohne Schatten ‘La dona sense ombra’, 1919, Die Ägyptische Helena ‘L’Helena egípcia’, 1928,…

Fill del crític musical Hans Paumgartner i d’una mezzosoprano, començà a estudiar música amb els seus pares Més tard amplià la seva formació a Viena, on combinà els estudis musicals i els de dret a la universitat En 1911-12 fou director de cant a l’Òpera de Viena i després passà a la Tonkünstlerorchester 1914-17 Parallelament, impartí classes a l’Acadèmia de Viena 1915-17 Posteriorment es traslladà a Salzburg, on fou director del Mozarteum 1917-38, 1945-59 Fou el fundador de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg 1922 i de la Camerata Academica del…

A sis anys inicià estudis de piano i de violí, i el 1939 fou admès com a membre dels Petits Cantors de Viena, formació en la qual cantà com a solista àries de cantates i oratoris de JS Bach Posteriorment amplià la seva formació musical a l’Escola Superior de Música de Viena, on estudià arpa, cant i direcció coral El 1950 fou contractat com a corista de l’Òpera de Viena i set anys més tard passà a ser-ne solista A més del repertori contemporani, s’especialitzà en lied i, sobretot, en les cantates, oratoris i passions de JS Bach N Harnoncourt sollicità la…