Resultats de la cerca

Geològicament és constituït per granodiorites i tonalites sintectòniques del plutó hercinià de Roses, amb exemples notoris de zones de cisallaAl seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far

És situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al N, dels cingles de Gitarriu

La geografia La part continental o Mbini és formada per una plana litoral de 15 a 25 km d’amplada, dominada a l’E pel sòcol antic, que s’eleva fins a 1200 m al mont Mitra i que els principals rius, com el Benito, travessen en ràpids El clima és càlid i humit 1700 a 4000 mm de pluges anuals El bosc dens equatorial cobreix quasi tot el territori L’illa de Bioko, la més gran de totes les illes de l’estat, és un massís volcànic que culmina al mont Santa Isabel 3000 m Les pluges són molt abundants més de 4000 mm anuals La vegetació natural ha estat fortament destruïda per la desforestació L’…

Situació i presentació El terme municipal confronta al N amb el de Castellar de n’Hug, del qual el separen els cims de Cerqueda i les carenes de Comes, les Roques del Bruc, la carena dels Carbonells i el puig de Sant Eloi a l’W, amb l’antic terme de Brocà, avui de Guardiola de Berguedà, i amb Sant Julià de Cerdanyola al S, amb Castell de l’Areny pla de Catllaràs, Puig Lluent i amb el terme de les Llosses del Ripollès serra de Puig Lluent, de 1629 m, plans de Cosp i puig de Faig-i-branca, de 1515 m, i, a l’E, amb el terme de Gombrèn, també del Ripollès, del qual el separen l’Arija i el rec del…

És situat als vessants meridionals de Purredon, sobre el congost de Tresponts És format per tres nuclis Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases Encara es poden veure les restes del castell i d’una torre de defensa L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost Als afores, es troba l'ermita romànica de Sant Germà

Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…

Situació Vista aèria d’aquest castell, restaurat i encara habitat, que presideix la població ECSA - J Todó El castell s’alça sobre la roca i la població, al puig del Papiol 135 m, que dista 4 km de Molins de Rei per la carretera de Sabadell Mapa 36-16420 Situació 31TDF174882 Història Aspecte de la sala romànica coberta amb volta de canó que avui es troba amagada per construccions gòtiques F Baltà El 18 de gener de l’any 1115 els comtes Ramon Berenguer III i Dolça infeudaren als germans Arnau Pere i Bernat Pere el castell del Papiol i l’honor del dit castell perquè el tinguessin,…

Membre del Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí, guanyà el Campionat d’Espanya en categoria open l’any 2003 i fou el segon classificat l’any 1996 Fou vicepresident de la Federació Aèria Catalana i rebé el diploma Paul Tissander de la Federació Aèria Internacional

Organitzada per l’empresari Joan Jové, fou coneguda com "el gran vol de l’aviació catalana" i considerada un dels raids aeris amb escales més rellevants de l’època Els pilots foren Josep Maria Carreras i el mecànic Llorenç Fornés, que sortiren del Prat el 2 de gener i arribaren a Bata, a la part continental de la Guinea Espanyola, l’11 de gener El vol es dugué a terme amb l’avió Farman-Hispano

Membre del l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, competia en curses i campionats d’aeronàutica Fou campió en quatre ocasions de la Volta Aèria de Catalunya 1967, 1969, 1970, 1973, acompanyat de José María Pérez de Lucía Quedà tercer en el Campionat d’Europa del 1967 També fou president de la Federació Aèria Catalana 1982-89