Resultats de la cerca
Es mostren 983 resultats
Charles-Simon Favart
Música
Llibretista, dramaturg i empresari francès.
Debutà amb una obra teatral, estrenada el 1732 El 1743 fou contractat pel Teatre de l’Òpera Còmica de París com a director d’escena i es vinculà definitivament amb el gènere de l' opéra-comique francesa Des del 1757 fou nomenat director d’aquest teatre, institució que portà el seu nom fins a la Revolució Francesa, moment en què prengué el nom actual Entre el 1756 i el 1764 mantingué relació amb la cort vienesa, la qual informà de les novetats experimentades per l’opereta francesa, gènere que influí molt en el singspiel germànic Tanmateix, les seves obres, entre les quals cal destacar Les…
arquitectura vernacla
Arquitectura
Conjunt de les construccions i de les tècniques constructives d’un lloc determinat que es caracteritzen per compartir els trets tradicionalment propis d’aquell lloc i ser el fruit del coneixement empíric.
Diverses circumstàncies han afavorit que des de les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI que els arquitectes concedissin una creixent importància a l’arquitectura vernacla En primer lloc la crítica a la globalització de l’arquitectura de l’estil internacional afavorí una represa de les identitats locals, que es reivindicà amb força ja no solament des de l’àmbit antropològic o etnogràfic Així, per exemple, el 1964 el MoMA de Nova York celebrà l’exposició Arquitectura sense Arquitectes, que serví per revaloritzar la construcció popular D’altra banda, la reivindicació…
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al s XII per…
Xesco Boix
Xesco Boix
© AVUI
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el músic, cantant de folk i animador d’espectacles infantils Francesc Boix i Masramon.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants Enregistrà discos i cassets…
,
Manuel Pertegaz Ibáñez

Manuel Pertegaz
Modista.
Als 9 anys d’edat es traslladà a viure a Barcelona amb la seva família Obrí taller propi d'alta costura el 1942 en aquesta ciutat i posteriorment ho féu a Madrid 1948, des d’on la seva empresa inicià una forta expansió L’any 1954 es presentà als EUA, on els seus productes tingueren una gran acceptació El 1965 llançà el primer perfum amb la seva marca S'especialitzà en el prêt-à-porter des de la dècada dels anys setanta i el 1997 debutà en la moda masculina amb una primera collecció Les seves creacions es caracteritzen per una forta fantasia i originalitat i dissenyà la…
Francesc Vidal i Codina
Música
Director, compositor i pedagog català.
Fou el director coral més actiu de les terres lleidatanes durant la segona meitat del segle XIX Inicià la seva formació musical amb F Olivé, amb qui estudià, entre altres matèries, contrapunt i fuga Vers el 1853 es traslladà a Barcelona per perfeccionar-se al costat de R Vilanova D’aquests anys de formació data la missa de rèquiem, obra que gaudí de força acceptació El 1860 fundà l’Orfeón Leridano, una entitat emblemàtica a les terres de ponent i a l’entorn de la qual s’organitzà, dos anys després, una escola de música F Vidal no pertanyia, però, al moviment claverià L’any 1863…
Moldàvia 2015
Estat
Aquest 2015 es va produir una greu crisi institucional a Moldàvia El primer ministre Chiril Gaburici, nomenat al gener, va haver de dimitir al juny quan es va demostrar que havia falsificat el seu títol universitari Posteriorment, Valeriu Streleţ, nomenat primer ministre pel Parlament el 31 de juliol amb els vots de la coalició europeista, va ser acusat de frau massiu i d'acceptar suborns per valor de 260 milions de dòlars arran de les negociacions del país amb l'FMI Sotmès a una moció de no-confiança el 29 d'octubre, el Parlament va revocar el seu nomenament pel vot de 65 dels seus 101…
intervenció
Economia
Dret mercantil
Acceptació o pagament d’una lletra de canvi per una persona que actua per compte del lliurador, o de qualsevol altre obligat.
lliurança
Dret
Document mercantil que no necessita acceptació, mitjançant el qual una persona ordena a una altra que pagui una quantitat a un tercer.
guerres araboisraelianes

L’expansió territorial d’Israel, arran d les guerres araboisraelianes
© fototeca.cat
Història
Conflictes bèl·lics produïts per la creació de l’estat d’Israel i la no acceptació d’aquest per part dels països àrabs.
La decisió de l’ONU de novembre de 1947 de dividir Palestina en dos estats, l’un jueu i l’altre àrab, provocà, l’endemà mateix de la creació de l’estat d’Israel 15 de maig de 1948, la seva invasió per part dels països de la Lliga Àrab primera guerra però els exèrcits àrabs foren derrotats i part de la població de Palestina emigrà en massa 780 000 refugiats als països àrabs primerament Egipte 24 de febrer de 1949, i a continuació els altres estats àrabs hagueren de signar un armistici sobre la base d’abandonar a Israel Natzaret i la Galilea occidental, el desert del Nègueb i part de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina